Afganesos emigrats: “Tenim por d’una guerra civil”

Amanulla Akhounzada té 20 anys i fa feina a Palma, a la fruiteria del seu germà. És de Nurgal i va haver de fugir

Amanulla Akhounzada té 20 anys i fa feina a Palma, a la fruiteria del seu germà. És de Nurgal, un poble al nord-est d’Afganistan, però de petit es va veure obligat a fugir cap al Pakistan amb la seva família, perquè els talibans tenien amenaçat el seu germà, que feia feina amb els americans.

De la vida al Pakistan, Amanulla en recorda la por, les explosions i els morts: “Jo plorava molt, hi havia nins i dones morts, en sortir a passejar havies de pensar en les bombes“. D’això, va fugir, d’explosions de bombes i de morts. Del Pakistan, Amanulla va caminar durant sis mesos fins arribar a Santander. Allà va viure un any. I ara en duu dos a Mallorca. Sent molta llàstima pel que passa al seu país: “La gent té molta por dels talibans“.

L’escriptora afganesa Nadia Ghulam, que viu a Catalunya, té tota la família a Kabul. Se sent, diu, impotent i trista: “La situació és molt dura i molt difícil, no sé si d’alguna manera els puc ajudar o no. Hi ha armes per tot arreu, entren a registrar les cases… El que tenim més por és d’una guerra civil“.

Ghulam recorda que els talibans no han marxat mai del país i no es refia de les promeses que fan d’un govern respectuós amb les dones.

Tot i reconèixer que ara mateix està bloquejada i que pateix depressió, Nadia no perd l’esperança de tenir idees per ajudar a reconstruir de nou el seu país.

I Amanulla diu que algun dia li agradaria tornar a un Afganistan en pau. Duu el seu país “al cor”, confessa, però sap que, de moment, no pot tornar-hi. Ara diu que li agradaria aprendre bé espanyol i formar-se per ser algun dia informàtic, policia o conductor de camions. D’il·lusions, aquí, no n’hi falten.