X

Resolt el secret químic dels violins Stradivarius

La clau està en el procés de fabricació: sotmetien la fusta a un tractament molt agressiu, amb bórax, zinc, coure i alum, juntament amb aigua amb calç

19/08/2021

Resolt el secret químic dels violins Stradivarius

El reconegut fabricant de violins Antonio Stradivarius i altres van tractar els seus instruments amb substàncies químiques que produïen el seu so únic, i vàries d’aquestes han estat identificades per primera vegada. Utilitzaven bórax, zinc, coure i alum, juntament amb aigua amb calç, per a tractar la fusta utilitzada per fer els instruments.

Joseph Nagyvary, professor emèrit de bioquímica en la Universitat de Texas A&M, qui va proposar per primera vegada la teoria que els productes químics utilitzats en la fabricació de violins, no tant l’habilitat de fer l’instrument en si, va ser la raó per la qual Stradivarius i altres, com Guarneri del Gesu, van fabricar instruments, el so del qual no ha estat igualat en més de 200 anys.

Un equip internacional dirigit per Hwan-Ching Tai, professor de química en la Universitat Nacional de Taiwan, ha publicat les seves conlcusions a la Angewandte Chemie International Edition., i han estat verificades en una revisió de la American Chemical Society, l’organització científica més gran del món.

“Tota la meva investigació durant molts anys s’ha basat en la suposició que la fusta dels grans mestres es va sotmetre a un tractament químic agressiu, i això va tenir un paper directe en la creació del gran so dels Stradivarius i Guarneri”, explica Nagyvary.

BÓRAX, ZINC, COURE I ALUM

“El bórax té una llarga història com a conservant, que es remunta als antics egipcis, que ho usaven en la momificació i després com a insecticida”, explica Nagyvary.

“La presència d’aquests productes químics apunta a la col·laboració entre els fabricants de violins i la farmàcia local i l’apotecari en aquest moment. Tant Stradivarius com Guarneri haurien volgut tractar els seus violins per a evitar que els cucs es mengessin la fusta perquè les infestacions de cucs estaven molt esteses en aquest moment”, afegeix.

Segurament cada fabricant de violins probablement va usar els seus propis mètodes locals per tractar la fusta. “Aquest nou estudi revela que Stradivarius i Guarneri tenien el seu propi mètode patentat individual de processament de fusta, al qual podrien haver atribuït una importància considerable”. “Podien haver-se donat compte que les sals especials que utilitzaven per a la impregnació de la fusta també li atorgaven una resistència mecànica beneficiosa i avantatges acústics. Aquests mètodes es van mantenir en secret. No hi havia patents en aquesta època. Com es manipulava la fusta amb productes químics era impossible endevinar mitjançant la inspecció visual del producte acabat”. Aquest coneixement era necessari per a obtenir un “avantatge competitiu” sobre altres fabricants d’instruments.

Antonio Stradivarius (1644-1737) va fabricar al voltant de 1.200 violins a la seva vida i els va vendre només als molt rics, inclosa la reialesa. Avui dia, queden al voltant de 600 violins Stradivari.

Un contemporani menys conegut de Stradivarius, Guarneri del Gesu, va tenir problemes per a vendre el seu treball, però els seus instruments ara es consideren iguals en qualitat i preu als violins de Stradivari.

Avui un violí Stradivarius pot valorar-se en 10 milions de dòlars, i un Guarneri pot valer encara més.

19/08/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris