Les urgències han augmentat un 11 per cent a Balears al juliol

A Atenció Primària, els metges han atès fins al juliol més de 2,6 milions de consultes, un 16% més que l'any passat, i les infermeres més de 2,5 milions, un 75% més

Les unitats d’urgències de les Balears han atès una mitjana de 1.137 urgències diàries al juliol, un 11% més que l’any passat, i en els primers set mesos d’enguany han estat 241.000 les urgències, que són 25.000 més que l’any passat, ha assegurat la consellera de Salut, Patricia Gómez.

L’ocupació de llits hospitalaris per covid-19 està en un 6,26% a les Illes, que suposa un nivell de risc mitjà; i la de les UCI segueix en risc alt amb un 20,53%, amb dades del 27 d’agost, ha informat Gómez en una compareixença en el Parlament, en la qual ha admès que “hi ha hagut moments de molta tensió als hospitals”.

La titular de Salut també ha admès que hi ha hagut moments d'”una elevada pressió” en les urgències dels hospitals illencs, perquè a la covid-19 s’hi ha afegit l’augment de la població flotant pròpia de l’estiu, i ha recalcat que “l’atenció assistencial habitual s’està recuperant”.

Després de tenir un rècord per a les 917 persones que han mort amb covid-19 a Balears des de l’inici de la pandèmia, Gómez ha destacat la resposta dels professionals sanitaris a aquesta darrera onada i ha admès sobre la situació de les llistes d’espera que “caldrà destinar molts recursos per a recuperar-la”.

Les infermeres han atès en Atenció Primària un 75% més d’usuaris que l’any passat

Entre gener i juliol de 2021, els metges han atès en Atenció Primària a més de 2,6 milions de pacients, un 16% més que el mateix període de l’any passat 2020; els pediatres han atès un 22% més, amb 400.000 infants, i les infermeres han atès a més de 2,5 milions d’usuaris, un 75% més d’activitat que l’any passat. A tota aquesta activitat assistencial s’ha d’afegir la realització d’1,5 milions de proves diagnòstiques covid i la inoculació d’un altre milió i mig de vacunes.

Gómez ha assegurat que des de gener de 2020, amb l’inici de la pandèmia, la Conselleria de Salut ha contractat 3.639 persones més. Ha detallat que en l’actualitat hi ha 20.493 treballadors actius, quan gener de 2020 eren 16.854, amb el que són un 21,6% més de plantilla.

“Que en lloc de 3.600 podrien ser 3.800?. Si n’hi hagués les contractaríem”, ha respost Gómez a les reclamacions de la diputada popular Marga Durán, i ha acusat el PP de menysprear a l’Atenció Primària. Ha afegit que els contractes indefinits són 1.537 més, 883 en atenció hospitalària, 38 del 061 i 28 en serveis centrals.

Quant a l’activitat dels centres assistencials, el nombre d’intervencions quirúrgiques ha passat de 25.900 a 31.100 (un 20% més) entre gener i juliol de 2021, en comparació amb el mateix període de l’any passat. Les consultes amb l’especialista han passat de 751.000 a 830.000 (un 10,5% més).

I sobre la covid-19 ha recordat que el passat 16 de juliol les Balears va aconseguir el rècord absolut de nous casos detectats en una sola jornada amb 899, del que vuit de cada deu eren menors de 40 anys; i es va anar incrementant la pressió assistencial amb un pic de 353 hospitalitzats en planta el 5 d’agost i amb 92 ingressats en UCI el 13 d’agost.

L’oposició critica la gestió

La diputada popular Marga Durán ha acusat el Govern de “deixadesa” i “improvisació total”, que ha permès l’elevat augment de contagis en aquesta onada i ha donat una “imatge pèssima”. “Malgrat la dificultat de la situació, portem molts mesos de covid i podien haver organitzat els recursos humans i sanitaris necessaris”, ha criticat, i ha assegurat que la gestió de la Conselleria “frega la negligència”.

Durán ha assegurat que la ràtio infermera-pacient és “desmesurada” a Balears, amb un professional per cada 12 pacients quan el recomanat és un per cada 7 pacients; i ha destacat la gravetat de la situació d’Eivissa amb “una infermera per 3.800 pacients”. La diputada popular ha dit que en el darrer any hi ha hagut una fugida de 100 infermeres a Eivissa d’una plantilla ja deficitària i ha acusat a Gómez que la reacció de la Conselleria ha estat oferir contractes “amb condicions indecents”.

Ha reivindicat millores que fidelitzin el personal sanitari: “N’hi ha prou de maltractar als sanitaris, equipari plus d’insularitat amb Canàries, o estengui el de Formentera a les altres illes”, ha demanat. La diputada popular també ha demanat més personal d’urgències, “amb contractes laborals superiors i dignes”. “És evident que s’han equivocat, no han planificat i la Sanitat Pública ha col·lapsat”, ha conclòs Durán, que ha demanat a Gómez responsabilitats.

Gómez ha retret al PP fer “una oposició que no va a cap lloc” i sense proposta i de practicar “un alarmisme innecessari i sense sentit”.

El diputat de Ciutadans Juanma Gómez ha criticat a la Conselleria de Salut per no haver previst una situació que era “evidentment programable” i per no haver realitzat una programació “atès el dèficit de personal sanitari que té la comunitat”. Ha recalcat les reivindicacions constants dels sindicats i les mancances que han denunciat, així com els col·lapses en les urgències.

La consellera Gómez ha respost que entén les reivindicacions sindicals però ha negat que hi hagi hagut col·lapse: “Mai no hem tingut, en el sistema sanitari públic ni privat, incapacitat per a donar resposta”, ha recalcat. Ha defensat que la contractació de més de 3.600 treballadors ha estat possible gràcies a la planificació realitzada i ha destacat que s’han adoptat mesures noves com la contractació d’hotels.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha demanat respecte per al treball dels tècnics i reconeixement per a l’esforç dels sanitaris, i ha animat a fidelitzar els professionals, “no sols amb un plus d’insularitat”, sinó amb millores de les condicions laborals com les que s’han iniciat.

En resposta a la portaveu d’El Pi, Lina Pons, la consellera de Salut ha recalcat que si la variant delta hagués arribat a Balears sense població vacunada “hi hauria moltes persones mortes”. Sobre l’inici de curs ha dit que serà presencial i que probablement en el primer trimestre es mantindran “mesures bastant estrictes”.