La lliçó de la clausura de l’espai aeri després de l’11-S: l’absència d’esteles augmenta l’amplitud tèrmica diària

La contribució de l'aviació a l'augment global de temperatura degut a l'emissió de CO2 és conegut de fa temps i actualment suposa el 2,8% del total

Deixants de condensació sobre la Mediterrània Occidental el 18-10-2019. Satèl·lit Aqua, NASA

Quan a les 9:03 h del matí de l’11 de setembre de 2001 el vol 175 d’United Airlines impactava a la Torre Sud del World Trade Center, quedava clar que l’impacte del vol 11 d’American Airlines ocorregut a la Torre Nord uns 15 minuts abans no era un accident lamentable o fortuït. Era la conseqüència d’un atac planejat i totalment intencionat. La incògnita, aleshores, era esbrinar quants avions més volaven preparats per estavellar-se.

L’Administració Federal d’Aviació, encarregada de regular l’aviació civil als Estats Units, ordenà a les 09:45h, aterrar immediatament els 4546 avions que en aquell moment circulaven pel seu espai aeri. A les 10:39h es tancaren els aeroports i a les 11:06h se suspengueren totes les operacions dins l’espai aeri dels EUA. Una mesura que també adoptà seguidament el ministre de transports del Canadà. Així, tret d’avions militars, el cel d’Amèrica del Nord quedava net de trànsit aeri.

D’aquesta manera el cel també quedaria net d’un determinat tipus de nigul, els deixants de condensació que formen els avions al seu pas. Aquestes esteles es formen quan el vapor d’aigua present en l’aire calent expulsat pels motors es condensa i forma gotes d’aigua minúscules que es congelen a causa de la fredor de l’aire a les capes altes de l’atmosfera. El resultat és un nigul curiós en forma de línia, constituït per milions de vidrets de gel, situat normalment més amunt dels 8000 metres i a una temperatura inferior als -40ºC. Les condicions atmosfèriques d’humitat i temperatura determinen la seva forma, estructura i durada, però també influeix el tipus i la potència dels motors.

En qualsevol cas, aquells dies els avions no deixarien el seu rastre i permetrien els científics experimentar i estudiar, per primera vegada en un cas real, la seva repercussió climàtica. En un article en la revista Nature un equip d’investigadors de la Universitat de Wisconsin, dirigits pel geògraf David Travis (un expert que prèviament havia publicat diversos treballs sobre deixants), assegurava que l’absència d’esteles augmentava l’amplitud tèrmica diària. És a dir, feia més palesa la diferència entre la màxima i la mínima. Sense deixants, l’amplitud era 1’1°C superior respecte la mitjana. Això va permetre comprovar el que feia temps se sospitava, els deixants es comportaven com la resta de niguls alts. De dia tenien la capacitat de reflectir part de la radiació solar incident i, de nit, absorbir la radiació infraroja emesa per la Terra. Per tant, de dia frenaven la temperatura màxima i feien pujar la mínima de nit. Encara estava per demostrar quina de les dues influències tenia més pes en el balanç final, si l’escalfament nocturn o el refredament diürn, però era evident que afectaven la temperatura i que, en definitiva, les activitats humanes modificaven les condicions atmosfèriques, meteorològiques i climàtiques a escala regional i global.

A l’estudi pioner, que en realitat sobrevalorava la influència sobre el rang diari de temperatura, el succeïren altres investigacions que milloraren el coneixement científic al respecte. Amb l’aturada provocada per la pandèmia de COVID-19 la ciència ha tengut una oportunitat més per investigar la repercussió climàtica, amb diverses investigacions sobretot en l’àmbit europeu on fins aleshores no s’havia aturat significativament el trànsit aeri.

La contribució de l’aviació a l’augment global de temperatura degut a l’emissió de CO2 és conegut de fa temps i actualment suposa el 2,8% del total. Però ara, en part gràcies a la primera aturada deguda als atemptats de les Torres Bessones, que obrí les portes a la investigació, també se sap que hi contribueix a través de la formació d’esteles. Està demostrat que l’aviació és responsable d’un 5%  del forçament radiatiu total provocat per les activitats humanes, una tercera part del qual seria atribuïble a l’efecte dels deixants. El seu balanç és positiu, retenen més radiació de la que bloquegen i per tant escalfen el clima. Una contribució petita però tangible al canvi climàtic.