Hidrofòbia del sòl, un factor més de les revingudes de torrents i inundacions per la DANA

La terra, després de l’estiu, està molt eixuta, ha perdut molta humitat i, enlloc d’absorbir la pluja torrencial, esdevé impermeable momentàniament i, per tant, la infiltració és quasi nul·la

Una característica coneguda al nostre clima Mediterrani són les pluges torrencials que es produeixen als equinoccis, especialment aquelles que es donen a finals d’estiu i a l’inici de la tardor. Cada any és notícia per aquesta època, tots aquests fenòmens on solen ser més violents, associats a aquest règim de pluges intenses, com són les inundacions, riuades i també els despreniments o esllavissades de terra. A la primavera també es donen aquests escenaris, però podríem dir que d’una manera més controlada i continguda.

Per tant, per què aquests fenòmens són més violents des de finals d’agost fins novembre? Per poder explicar aquesta situació hem de tenir en compte una sèrie de factors claus, sobretot els meteorològics, però també, els factors relacionats amb quines condicions es troba el sòl (o el terra) en rebre aquestes plogudes, després d’haver passat el període més sec i calorós de l’any.

Les inundacions i riuades sempre es donen en condicions de grans quantitats de precipitació amb molt poc temps, és la coneguda intensitat de precipitació. Per exemple a Ferreries varen caure més de 100mm en només una hora. És una quantitat d’aigua acumulada difícil d’assimilar pel terreny que la rep.

Quan això succeeix, s’ha de tenir en compte que la terra després de l’estiu està molt eixuta. És un concepte anomenat hidrofòbia del sòl: la terra ha perdut molta humitat i, enlloc d’absorbir la pluja torrencial, esdevé impermeable momentàniament i, per tant, la infiltració és quasi nul·la.

Ara bé, les inundacions són un fenomen mixt. El seu origen és meteorològic però la geomorfologia i geologia del terreny són fonamentals. La conca hidrogràfica, la forma i el pendent dels cursos fluvials són també determinants perquè s’encarreguen del drenatge de l’aigua acumulada i, per tant, condicionen la virulència de les torrentades.

En les conques hidrogràfiques extenses hi sol haver diferències en la intensitat i distribució de la precipitació i, per tant, el cabal augmenta gradualment. En canvi, en el cas de la revinguda del torrent de Ferreries, la conca és reduïda molt i els afluents s’organitzen des dels turons circumdants, amb molta pendent. En cas de precipitació torrencial, es configura un escenari violent, de revinguda sobtada.

A les inundacions i riuades s’ha de tenir present el factor antròpic, és a dir, humà. Les àrees urbanitzades són impermeables i augmenten l’escorrentia. Les infraestructures mal adaptades a les condicions dels torrents, com ara carreteres, canalitzacions i ponts amb una secció insuficient poden ser el punt de partida d’un desbordament.

La causa primera de les torrentades és, però, atmosfèrica. Sense precipitació intensa no hi haurà una revinguda catastròfica. Les pertorbacions atmosfèriques com ara les depressions aïllades a nivells alts (DANA) són un factor decisiu però no sempre, ja que per sí mateixes no ocasionen precipitacions destacables. En canvi, a final d’estiu i a la tardor quan l’energia acumulada a la mar en forma de calor és elevada sí generen les condicions adequades. Aleshores, degut al contrast entre les condicions càlides i humides de superfície i l’aire fred en altura que les acompanya, les precipitacions solen ser intenses.

En definitiva, per entendre aquests fenòmens, es fonamental el factor meteorològic en aquesta època de l’any, però alhora, com s’ha vist, les condicions del terreny i la localització d’allà a on cauen, també poden arribar a ser determinants pel que fa a la seva virulència.