La Llei rider ofega els repartidors a Palma cinc mesos després de ser aprovada

Els treballadors denuncien que la normativa estatal no ha fet més que precaritzar el sector i estudien alternatives de supervivència

Un repartidor en una de les concentracions arreu contra l'aprovació de la Llei rider estatal

“Sabíem que passaria, en aquest negoci és inviable per una empresa tenir assalariats… El funcionament del mercat i les fluctuacions de la demanda en funció del dia, les hores, el temps que fa… Ho fan absolutament inviable”. Qui així parla no és la consellera executiva de Glovo, Über o Deliveroo, és Mercedes Echegaray, una de les primeres riders mallorquines i portaveu de l’Associació Professional de Repartidors Autònoms. Una jove que en els temps daurats dels repartidors, abans de la Llei rider, facturava 2.000 euros mensuals “sense matar-s’hi massa”. Amb una 49 cc i sense arribar a les 40 hores de feina setmanals… No era tan ambiciosa com els que havien invertit pagant a terminis en una motocicleta més potent, treballaven moltes més hores i, fins i tot, feien dues comandes al mateix temps per aixecar 3.000 euros o més mensuals.

Ara les coses “han canviat”, explica Mercedes que va començar a treballar amb Glovo i després va afegir a la seva cartera de proveïdors Über i Deliveroo. D’aquestes tres empreses, Über és l’única que continuarà amb el negoci havent-se adaptat al nou context legal. Però amb trampa. Perquè els repartidors assalariats amb qui treballa no ho són a compte seu sinó d’una ETT (Empresa de Treball Temporal). I els treballadors continuen tenint les seves despeses de benzina i altres. No és la solució. Al manco per la nostra protagonista que es nega a abandonar una fórmula de treballa autònom que “enganxa”.

Tampoc ho és Deliveroo, la que la manté econòmicament ara mateix. Paga bé, actualment millor que Glovo. La té donada d’alta com assalariada des de l’1 de setembre. Pèro també hi ha trampa. Deliveroo se’n va. El negoci no li surt a Espanya i tot plegat no és més que una estratègia per bastir de legalitat l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que començarà a negociar amb la part laboral a final d’aquest mes.

Només queda Glovo. El primer en arribar, el que millor pagava a Mercedes. Però Glovo ha decidit fer la guerra pel seu compte davant el Govern Central i davant el Tribunal Suprem que un dia va estirar-li les orelles amb una sentència històrica que determinava que un rider és un fals autònom i ha de ser contractat i assegurat per l’empresa suposadament intermediària. Abans de claudicar, la multinacional d’origen barceloní fundada pel jove Óscar Pierre ha modificat el sistema d’assignació de feina als riders, inclòs el de l’establiment de les tarifes que aquests cobren fins al punt d’arribar a la perversió que aquests decideixen que volen cobrar, un manera perversa de treure’s del damunt qui els acusava de marcar les condicions laborals dels seus repartidors.

Perversa perquè decidir que vols cobrar suposa que pots decidir cobrar manco. I rebentar el mercat i “arruïnar” els veterans com Mercedes. Tirant el preus com fan, explica l’entrevistada, riders sense permís de treball que lloguen en el mercat negre dels riders les llicències o els comptes per fer de repartidors aprofitant el canvi de model de facturació del gegant de la marca de color groc. Això ho han aconseguit aturar amb reunions permanents amb representants de Glovo i qualque amenaça d’aturada de l’activitat. També emprant com a element de força l’elevat cost de vida a les illes i la sortida fàcil cap al mercat de l’hosteleria dels desencantats que obliguen a la companyia a no penjar-se massa en la perillosa flexibilització de les condicions de feina.

I el darrer cartutxo i el definitiu: veient venir el monopoli de Glovo després de la sortida de Deliveroo del mercat i la baixada de les retribucions per competència deslleial per part d’alguns companys repartidors, l’esperança és l’autogestió. Prescindir de l’intermediari i agafar les renes d’un negoci i una relació comercial que coneixen bé des de dins. Però d’això encara no en volen avançar res. Temen que el totpoderós intermediari, encara els pugui fer una darrera jugada que faci anar a norris les aspiracions d’aquests riders que es volen lliures.