Com i de quina manera es poden regular els preus dels lloguers?

Eduardo Robsy espera a llegir la lletra petita del document per a veure com compaginar la normativa autonòmica i de l'Estat

Les comunitats autònomes i els ajuntaments seran els encarregats d’executar la nova normativa estatal d’habitatge anunciada aquest dimarts pel govern de Pedro Sánchez. La llei no veurà la llum fins d’aquí a un any. Entre d’altres coses, intervé directament en el preu del lloguer a les zones més tensionades, aquelles on els preus es situen cinc punts per sobre de l’IPC en els darrers anys i on l’esforç per pagar-los suposi més del 30 per cent dels ingressos de la unitat familiar.

Hi haurà també novetats per als grans tenidors, els qui tenguin més de 10 habitatges en propietat i sense llogar, i sobre els quals s’aplicarà una retirada de deduccions fiscals. Una mesura que només afectarà persones jurídiques, és a dir, empreses, i en la qual quedaran al marge les persones físiques, encara que tinguin més de 10 immobles arrendats.

Tesis defensades pel Govern de les Illes, que ara veu com punts ja recollits en la llei d’habitatge balear s’extrapolen a la resta de l’Estat. El director general d’habitatge, Eduardo Robsy, se n’ha “felicitat” en una entrevista a l’Informatiu Matí d‘IB3 Ràdio. “La funció social ha de quedar per damunt del tràfic comercial. Pesa més que els drets dels propietaris, quan aquests propietaris són grans operadors immobiliàris o grans tenidors”, ha dit Robsy.

“Ara s’ha de mirar com encadenar les dues normatives”, la balear, que ja s’aplica, i l’anunciada aquest dimarts pel govern de Madrid.