El migrant rescatat a Cabrera ha sortit aquest dijous de l’UCI i ha quedat ingressat sota custòdia policial, juntament amb dos algerians més que feren el mateix viatge.

Ells tres són companys de Mohamed, en Yousef, n’Adel, n’Abdellah…. Fa una setmana, tots, visiblement contents, equipats amb roba d’estiu i carregant a les espatlles just el necessari, s’embarcaren en una pastera que els havia d’ajudar a travessar el Mediterrani. Hi pujaren sense control fins a omplir-la de gom a gom. Eren les 10 del dematí del dia 27 de setembre a Bourmedès, un poble proper a la capital d’Algèria. Ells són els migrants rescatats dilluns en aigües de Cabrera, després de passar vuit dies a la mar. Una llarga setmana per a ells i també per als seus familiars, explica a IB3 Notícies la cosina d’un dels 14 supervivents. Ens explica que no tenia notícies seves des que va emprendre la travessia. “No sabíem res d’ell, no sabíem si estaven perduts a la mar o si havien arribat. Des d’Espanya, França i Algèria, totes les famílies dels que estaven dins l’embarcació hem estat tot el temps en contacte per passar-nos informació i poder-los localitzar”, explica.

Ara sap que es troba en bon estat, però encara no ha pogut parlar-hi directament. Precisament, posar-se en contacte amb els seus és el que han fet ells mateixos minuts després de sortir de les dependències policials. Ho han fet des del port de Palma on aquest dijous dematí, 11 d’ells han agafat un ferry cap a Barcelona. Tot i que la destinació final de molts és França. Fins al moll els ha acompanyat un equip de la Creu Roja, que els ha assistit i assessorat en tot moment.

Aquí queden encara tres d’ells que continuen ingressats a l’Hospital de Son Espases en un mòdul sota custòdia policial. També continua la recerca dels tres joves desapareguts. I diem joves perquè, segons l’atestat de la Guàrdia Civil, tots els que s’embarcaren tenien entre 21 i 27 anys.

Per als seus familiars, es tracta de paraules encoratjadores dels que saben que han tengut més sort. “Desitjo molt coratge a tots els familiars que han perdut algú a la mar o que no tenen notícies seves. És una història realment molt dura”, diu qui dona veu a miler i milers de famílies.