Entorn de 6.000 tones de menjar es tuden a Mercapalma cada any

Així i tot, on es malbarata més menjar és en el procés de transformació industrial i a les llars

Imatge d'arxiu d'un contenidor ple de fruita i verdura tudada.

Escolta aquí la notícia

El Consell de Ministres ha aprovat aquesta setmana un projecte de llei de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari. Estableix que tots els agents de la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consum, han de comptar amb un pla per evitar el malbaratament. Espanya serà el tercer país de la Unió Europea a legislar sobre la matèria, després de França i Itàlia.

I és que totes les passes de la comercialització estan implicades en el malbaratament d’aliments. Una part important d’aquesta cadena és el mercat majorista. Precisament el Mercat central de Mallorca i el més gran de les Balears, Mercapalma, és un d’aquests centres neuràlgics de la circulació d’aliments.

Entorn de 6.000 tones de menjar, principalment fruites i verdures, però també carn i peix s’acaben tudant a Mercapalma en un any. Són dades del 2019, d’un estudi que recull informació d’11 empreses fet per l’enginyer industrial Jordi Tomàs, copropietari de l’empresa Fruites Bonany, establerta a Mercapalma. Tomàs va voler comprovar fins a quin punt arribava aquest malbaratament al Mercat central de Mallorca. Assegura que “les empreses fan molta feina per rendibilitzar els productes, per la qual cosa només es tuda entre el 2% i el 3% del total. El cert és, però, que la xifra en termes absoluts (aquestes 6.000 tones) és molt significativa”. Tomàs recorda, però, que el malbaratament està més present en altres estadis, com ara a les llars o al camp, per exemple, quan els pagesos tiren taronges que tenen algun defecte (com ara que siguin groguenques o tenguin alguna taca) perquè saben que no tendran sortida als mercats, tot i ser igual de bones que les més estètiques. O també quan fan això mateix els supermercats, que a més no ofereixen xifres fàcilment i no se sap ben bé la dimensió d’aquest malbaratament, que se suposa molt elevat

A les diverses empreses de Mercapalma, per tant, ja es fa una important feina de reaprofitament dels productes que no es poden vendre per no ser prou atractius a la vista o per ja no estar en bon estat. És el cas de la importadora i majorista Saó. El seu director general, Guillem Adrover, explica com eviten el malbaratament: “Quan tenim un sobrant de productes que encara estan en bones condicions per al consum, cridam ONGs o bancs d’aliments per donar-los-ho. El que no és apte per al consum humà venen a cercar-ho ramaders per alimentar-ne els animals“. La propietària de Fruites i Verdures Bonany, Margalida Vanrell, destaca que el malbaratament és un factor econòmicament negatiu per a les empreses: “Es poden fer moltes coses. S’ha de tenir en compte que no ens interessa haver de tirar mercaderia, perquè tot això són doblers que es perden.”

Segons dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el 40% dels aliments que es malbaraten a l’estat es concentren en el procés de transformació industrial; un altre 40% a les llars, un 15%, en la restauració, i el 5% restant, en la distribució.