El virus, un maldecap pels habitants de Siloé a Santa Eugènia

En tenir un sistema immunològic vulnerable, i tot i l'efectivitat dels retrovirals, el coronavirus suposa un major risc per a les persones amb SIDA

siloemallorca.org

En tenir un sistema immunològic vulnerable, i tot i l’efectivitat dels retrovirals, el coronavirus suposa un major risc per a les persones amb SIDA. Això ha restringit la llibertat de moviment d’aquests malalts crònics. A la Fundació Siloé, on el VIH se suma amb els trastorns mentals dels usuaris, aquest impediment per continuar amb la seva vida quotidiana d’abans, encara pot ser més mal de dur. “Estic desitjant que passi, si pogués agafar el bitxo i fer així [junta les mans de cop], ja ho hauria fet”. Qui diu això és Maria que com els seus nou companys a la residència de l’ong a Santa Eugènia, ha perdut la llibertat per sortir pel seu compte amb la pandèmia. Per protegir-la davant el virus, les seves sortides “per prendre qualque cosa i fer una volta pel poble” són ara sempre acompanyades de monitors.

Maria va anar a Siloé per deixar enrere les condicions d’una vida que, admet, no l’ha tractada bé. Ara enyora tornar a veure la seva filla, qui per no haver-se volgut vacunar, no pot anar a visitar-la. “Ho he passat malament, aïllada de tot, sense poder moure’m de l’habitació”, diu Maria, que acaba de passar uns dies de confinament per temor de ser positiva. “Estam deprimits pel covid”, afegeix.

Entre els protagonistes d’aquest reportatge, el VIH és un actor secundari, un oportunista col·lateral en unes biografies que, fins i tot recollides amb totes les cauteles necessàries pel periodista, avisat pels cuidadors que no té perquè encaixar al 100% amb la realitat el que li conten, no deixen d’escarrufar. Jose Antonio: “les meves filles, tenc quatre filles i sis nets, m’agradaria veure-les i comentar amb elles com va la meva vida… Però no poden venir. No ens podem veure. Tenc una ordre d’allunyament.”

Maria, Jose Antonio ens conten un poquet de la seva vida i la percepció que, amb els seus trastorns psíquics, en tenen ell mateixos. També Sebastián: “M’agradaria anar a Palma, passejar per Palma. Veure els amics que hi tenia… Eren molts però ara ja n’hi ha que han passat a l’altra barri… Jo continuo viu, el perquè no el sé. Perventura perquè ni la mort m’estima [riu]”.

Entre tallers, conduïts pel personal de la Fundació i entreniments com cosir, jugar al dominó o passejar, els usuaris de Siloé esperen que la pandèmia passi aviat i puguin reprendre coses que ara semblen llunyanes.