X

Resum de l’any de l’economia: pugen els preus i s’inicia el camí de la recuperació

Els preus han pujat un 5,2% i el salari minim interprofessional un 1,5%

27/12/2021

Resum de l’any de l’economia: pugen els preus i s’inicia el camí de la recuperació

En uns dies començarem el 2022 deixant enrere un any marcat per la pujada de preus i per l’inici de la recuperació de la crisi derivada de la pandèmia.

Els preus han pujat un 5,2%

Ha pujat sobretot la llum i el combustible. Omplir el dipòsit dels nostres cotxes és avui aproximadament deu euros més car que fa un any. La benzina ha superat l’1,50€. Pel que fa a la llum, ens hem acostumat als titulars amb la paraula record. El preu canvia cada dia i tot i que en els darrers dies ha baixat dels 150 euros per megawat/hora, s’han arribat a superar els 350. 

L’energia ha estat en gran part responsable que l’IPC, l’índex de preus de consum, hagi pujat un 5,2% entre gener i novembre. Mentrestant, el Salari Mínim Interprofessional s’ha incrementat tan sols en un 1,5%. Això són 15 euros. De 950 ha passat a 965. Tot i el compromís del Govern de seguir pujant els salaris, la realitat avui és que els comptes no surten i que les persones que cobren el salari mínim tenen ara manco poder adquisitiu. El panorama no és gaire millor pels pensionistes. De fet, si miram el que han pujat els preus encara surten pitjor parats després que les pensions hagin crescut un 0,9%. 

El mercat laboral es recupera 

No podem obviar que la paralització de l’activitat a causa de la pandèmia l’any 2020 ha tengut un impacte en el mercat laboral sense precedents que és i seguirà essent visible al manco uns anys més. Moltes empreses directament varen tancar, d’altres varen aconseguir sobreviure gràcies a la figura dels ERTO, prorrogats fins al febrer.

La taxa d’atur es va recuperant i ara es situa en el 10,57%. Si miram les xifres de novembre, l’atur va baixar un 32% respecte al mateix mes de 2020. Són en total 57.710 aturats, 27.600 manco que l’any passat. Els percentatges són molt atractius però cal contextualitzar. 

Contexte: PIB, deute i finançament

El Producte Interior Brut va caure un 23,7% en el 2020 segons el Consell Econòmic i Social i un 21,7% segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadístiques. La previsió del Govern és que enguany es tanqui amb un creixement del 11,6% i que l’any que ve sigui del 12,1%. Suficient segons l’Executiu per recuperar el perdut l’any 2020 tot i que, amb aquestes xifres, si no hi ha novetats, no serà fins al 2023 quan s’arribi als 33.800 milions d’euros del Producte Interior Brut de 2019. 

Pel que fa al deute públic de les Balears, després d’haver-se incrementat any rere any passant dels 1798 milions del 2007 als poc més de 9000 milions d’enguany, la previsió del Govern és que baixi per segon any, com ja va passar al 2018, quan tot feia pensar en un possible canvi de tendència que ens faria iniciar un camí de reducció del deute. 

L’actualitat econòmica de les Balears també ha estat marcada per una notícia destacada. Malgrat l’aprovació del Règim Especial Balear al 2018, no ha estat fins a enguany que s’ha anunciat incloure en els pressupostos generals de l’Estat una partida de 183 milions d’euros per compensar la insularitat. Queda però encara en l’aire la part fiscal. 

Alhora, als pressupostos generals de l’Estat es veu una retallada del 14% de la inversió territorialitzada i no es contempla el conveni de carreteres. Per aquest motiu, les Illes rebran l’any que ve 172,35 milions d’euros, 28,7 milions menys que en el darrer exercici. Més enllà del finançament estatal, hem de sumar també els fons europeus i especialment els fons de recuperació Next Generation, gens menyspreables. Les Balears tenen assignats 763 milions d’euros procedents d’Europa.

27/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris