Igualtat assegura que la Seguretat Social assumirà les baixes per permisos menstruals

No s'exigirà un mínim cotitzat com en altres incapacitats temporals comunes i tampoc no comprendrà un nombre de dies concrets

La ministra d'Igualtat, Irene Montero / EP

Espanya pot convertir-se en el primer país europeu i dels pocs del món que reconegui els permisos menstruals, després del pacte assolit entre els ministeris d’Igualtat i de la Seguretat Social per incloure aquesta baixa en la futura llei de l’avortament. A falta que es tanquin tots els detalls i el text arribi al Consell de Ministres de dimarts vinent, fonts del Govern han precisat que les baixes seran assumides des del primer dia per la Seguretat Social i no per l’empresa. Tampoc no s’exigirà un mínim cotitzat com en altres incapacitats temporals comunes. La mateixa ministra d’Igualtat, Irene Montero, ho ha confirmat a través de les xarxes socials.

Segons s’ha sabut, la baixa no comprendrà un nombre de dies concrets, sinó que seran els que necessiti cada dona. Fins al moment les mesures que més s’apropen a la proposta d’Igualtat són les adoptades per pocs ajuntaments, com el de Girona, que permeten l’absència laboral durant vuit hores al mes que poden compensar-se més endavant.

De fet, també la Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez, ha afirmat avui a Palma que “reconeixerem la salut menstrual com un estàndard de salut“. “Estarà a la llei. Han de ser incapacitats temporals que assumeixi l’Estat des del minut zero perquè no es creï cap discriminació al mercat laboral”, ha apuntat, i ha afegit: “El camí que està per davant és molt important. El dret a la salut menstrual serà un dret reconegut al nostre país”. A més, Rodríguez ha demanat a Hisenda que “recapaciti” i creï una taxa rosa perquè les dones deixin de pagar de més per productes de primera necessitat com els tampons, les compreses o les copes menstruals: “No s’entén que una cosa sense la qual podem viure sigui més cara pel simple fet d’una decisió política”. Per aquest motiu demana un tipus impositiu superreduït del 0%.

Els permisos per la menstruació no existeixen a Europa. Si bé a Itàlia es va presentar una proposta de llei en aquest sentit el 2016, mai no es va arribar a aprovar. A França no hi ha res oficial, però sí que es debat. A Alemanya les dones poden dirigir-se al metge de família perquè els doni una baixa per dolors menstruals, però és a criteri del metge. Sí que està reconeguda a Japó des de 1947, Corea del Sud i Indonèsia des de fa anys.

Incapacitat temporal per dismenorrea

En un esborrany de la llei, Igualtat inclou una disposició final “amb la finalitat de crear la prestació econòmica per interrupció de l’embaràs i d’establir una nova causa d’incapacitat temporal per dismenorrea, si així s’acredita mèdicament, durant un màxim de tres dies al mes prorrogables per altres dos”.

Vamos a reconocer por Ley el derecho de las mujeres con menstruaciones dolorosas a una incapacidad temporal especial que será costeada por el Estado desde el primer día.

— Irene Montero (@IreneMontero) May 13, 2022

En declaracions a Efe, el responsable del grup de treball de Salut de la Dona de la Societat de Metges Generals i de Família, Lorenzo Armenteros, afirma que la menstruació dolorosa invalidant és un motiu de baixa estipulat i que el que vol fer la norma és donar la possibilitat que pugui estendre’s de manera habitual a la dona que la pateix.

“Els metges donem baixes però és poc habitual, veritablement són aquelles en les quals el dolor és absolutament invalidant, que no poden moure’s del llit. Han d’arribar a un estadi molt greu perquè una dona coixa la baixa, aquesta és la veritat”, afirma Armenteros. La regla és dolorosa, recorda l’expert, perquè té una fase inflamatòria molt important i es produeix el despreniment d’un teixit a l’interior d’un òrgan.

“La dona té suficient responsabilitat per a distingir quan la seva regla és dolorosa i invalidant, i el metge té el suficient criteri per a poder valorar si és necessari una baixa quan correspongui. No es tracta de banalitzar l’assumpte”, argumenta.