L’exèrcit ucraïnès veu lluny el final de la guerra: “És impossible acostumar-se a les explosions”

Encara que no tenia experiència militar, 'Casper' no va dubtar allistar-se voluntari a les Forces Armades ucraïneses poc després de començar la guerra

'Casper', el jove soldat ucraïnès / EFE

Després de més de tres mesos de guerra, soldats ucraïnesos en el front de combat prop de Khàrkiv temen que la invasió russa va per a llarg, per la qual cosa hauran de continuar lluitant en zones com aquesta en l’est d’Ucraïna perquè Rússia no recuperi territori que han alliberat. “Sí, això crec”, respon a Efe un d’ells en preguntar-li si pensa que durarà molt la guerra. El jove, de 24 anys, prefereix ser identificat només amb el pseudònim de Casper, comenta mentre somriu.

No es poden prendre fotos ni gravar vídeo més enllà de l’entrada d’una trinxera on compta amb la cara mig coberta les seves sensacions sobre la invasió que Russa va començar el passat 24 de febrer. Qualsevol dada sobre les seves identitats o la seva posició pròxima a la línia de combat compromet la seva seguretat.

Encara que no tenia experiència militar, Casper no va dubtar allistar-se voluntari a les Forces Armades ucraïneses poc després de començar la guerra. Ara no creu que “es tranquil·litzi” el president rus, Vladímir Putin, com per a detenir de sobte la invasió. Els militars russos “tenen moltes armes, míssils, municions”, amb el que podran continuar combatent sense que per a ells sigui “un compte enrere”, sense data límit per a aconseguir els seus objectius, apunta.

Tres mesos de guerra a Ucraïna: l’ONU xifra les víctimes civils en 3.283 i els refugiats en sis milions

A uns metres d’on es troba un grup de soldats ucraïnesos s’hi troba una filera de vehicles militars russos calcinats, com algun tanc, camions de transport d’armament i petits autobusos per a portar combatents, entre les restes d’una infinitat de projectils i fins i tot algun morter sense detonar. “Crec que si Putin hagués pensat fa temps que Ucraïna està unida, com una gran família, que cada regió té una connexió més forta… no s’hagués atrevit a iniciar la invasió“, comenta Casper.

La por a les bombes prohibides

El jove conta que en alguns moments va tenir por, com quan van caure a prop seu bombes de raïm, que estan prohibides per un tractat internacional del qual ni Ucraïna ni Rússia són signants. El seu ús en aquesta guerra ha estat denunciat per organitzacions com a Nacions Unides. “És impossible acostumar-se a les explosions, encara que és sempre el mateix” en el seu dia a dia, assegura, mentre el llançament d’un míssil rus és respost amb un altre dels ucraïnesos.

 

En aquesta zona gairebé deserta, perquè la majoria dels civils van ser evacuats, van i vénen camions de bombers, després dels impactes de projectils russos que provoquen alguns incendis amb columnes que es van fer visibles en quilòmetres. Els forats que deixen en carreteres i camps de cultiu semblen formar ja part del paisatge. “Una vegada vaig ser a prop en la batalla, però no puc dir el lloc, encara que durant la major part del temps són combats d’artilleria”, assenyala.

Lluny de la família

Duu una petita bandera blava i groga del seu país aferrada a l’armilla antibales i una calavera sobre una de les mànigues de l’uniforme que camuflatge. Cada poc passen companys de les Forces Armades ucraïneses en vehicles a gran velocitat.

Ell viu a Khàrkiv fa quatre anys però és de Jerson, en el sud d’Ucraïna, d’on és la seva família, en una zona ara ocupada pels russos. Quan va començar la guerra van decidir que la seva parella se n’anés a Alemanya. Estaven esperant un bebè, però el va perdre, lamenta.

Khàrkiv està prop de la frontera amb Rússia i és una de les ciutats ucraïneses més castigades per míssils russos, amb barris sencers destruïts, dels quals havien estat evacuats molts dels prop de dos milions d’habitants de l’àrea metropolitana de la ciutat, que és la segona major d’Ucraïna després de la capital, Kíiv.

Les tropes russes no van aconseguir prendre Khàrkiv i ara espera que els ucraïnesos recuperin el control de Jérson, on afirma que la seva família ho passa malament, amb por pels combats que continua havent-hi a prop i problemes per a trobar menjar. “Els dic que estiguin en refugis, que no es moguin, que vindré per a retrobar-nos i tot estarà bé”, sentència.