Ja ha arrencat a Almeria la ‘Motogira’ de Rosalia

Un "xou" de mentalitat centennial fet a la mesura d'aquests temps de multipantalla, vídeos de TikTok i xarxes socials

Javier Herrero

Amb “a d’altura” i també d’Almeria ha començat aquest dimecres vespre en la capital andalusa la nova gira mundial de Rosalía, un “xou” de mentalitat centennial fet a la mesura d’aquests temps de multipantalla, vídeos de TikTok i xarxes socials, amb moments màgics i en el qual s’han estrenat diversos temes. La cantant catalana passarà per Palma el pròxim dilluns primer d’agost.

El recinte firal d’Almeria, amb cabuda preparada per a unes 8.000 persones i “pràcticament esgotades les entrades” segons l’organització, ha rebut a l’artista catalana per a desentranyar en viu abans que ningú “Motomami”, el seu tercer LP, que ja és considerat un dels grans discos de l’any per la crítica internacional.

Feia dos anys i mig que Rosalía Vila (Sant Cugat del Vallés, 1992) no trepitjava un escenari en gira, temps que va aprofitar per a guanyar un Grammy, consolidar la seva posició com a estrella global i rematar un treball encara més experimental que el previ “El mal querer” (2018) en el qual conjuga flamenc, reguetón clàssic, bolero, una mica de jazz i el verb ràpid de les raperes estatunidenques.

Aquest treball s’ha convertit en el gran protagonista d’un repertori que al llarg d’hora i mitja ha passat per totes les seves talls, a més de per un bon nombre de “singles” solts com “Dolerme” i versions de clàssics com “Gasolina”, en contraposició a la presència anecdòtica dels seus dos primers àlbums, dels quals només han sonat “Malamente”, “De aquí no sales”, “De plata” i “Pienso en tu mirá”, però no “Di mi nombre”, “Bagdad” o “Catalina”.

Va ser a les 22.00 hores, quan el vespre ja permetia gaudir de tot el joc de llums, quan bramits de motor cremant roda i la seva consegüent polseguera han anunciat l’inici del “xou” enmig de la cridòria i la commoció general que es reserva les artistes més grans.

En la penombra ha irromput un ramat de cíborgs avançant com a motocicletes, els caps embotits en cascs lluminosos de diverses formes i capitanejats per una “Motomami” de botes altes de cuir blau que no ha trigat a descobrir la seva cara, les seves dues trenes i a despatxar el primer dels temes, “Saoko” amb el seu “chica, ¡qué dices!”.

No hi ha en aquest espectacle una banda que interfereixi amb l’artista catalana i els seus 8 ballarins en relliscar-se pels llimbs monocromàtics que ha construït com a escenari; però sí càmeres, moltes, ja sigui a peu de pista, en el sostre o arran de les tecles del seu piano, darrere d’una realització molt mesurada que fa que atendre les pantalles sigui com observar trossos de videoclips construïts “in situ”. Una producció escenogràfica que també segueix en el seus concerts C. Tangana, com el que va fer al Mallorca Live Festival.

En la retina es van prenent petites instantànies que sublimen l’estètica del “xou” sense perdre per això la importància de la connexió amb el públic en aquests temps d’interacció permanent en xarxes, com quan puja a part dels seus seguidors a ballar, exhibeix orgullosa el retrat que li ha fet un d’ells o repassa a l’uníson el seu abecedari ja antològic: “De a d’altura a z de zorra”.

Botant, fent “twerking” o des del terra, Rosalía ha electritzat amb els temes més ràpids, com “Bizcochito” o “Linda”, però la màgia ha arribat especialment davant els més emotius, com “Dolerme” amb la guitarra penjada al coll, “G3 NI5” o amb “Hentai” al piano.

En un dels moments més vibrants del “xou” rescata “De plata” embolicada en una llarguíssima faldilla negra de volants. Està sola ella en l’escenari, gairebé a les fosques, i un baix elèctric acompanya de fons el seu ‘quejío’ amb ànim roquer. Així arriba la primera gran ovació de la nit.

Hi ha hagut més moments per al record, com quan en el segon tram aborda un popurri dedicat al reguetón i allí sonen La Combi Versace”, “Relación” i “Yo x ti, tú x mi” unides al “Papi chulo” de Lorna y “Gasolina” de Daddy Yankee, just abans de brindar diverses cançons noves que ha promès que veuran la llum “en algun moment”, com a “Aislamiento” o “Chiri”.

“¡Qué calorcito, Almería!”, va destacar Rosalia xopada en una suor que, condensat sobre el terra, feia ja difícil executar les coreografies quan en la part final ha abordat grans èxits com “Malamente” o “Con altura” i uns bisos per als quals ha deixat “Chicken Teriyaki”, la ingràvida “Sakura” i “CUUUUuuuuuute”.

Després d’aquesta presa de contacte, el “tour” recalarà dissabte que ve en l’estadi de la Cartuja de Sevilla i recorrerà 8 ciutats espanyoles més, entre els quals Palma, el pròxim primer d’agost, a més de diversos països a un costat i a l’altre de l’Atlàntic fins a la seva aturada final el pròxim desembre a París.