Portada > economia > Les Balears, junt amb Múrcia, les CCAA amb menys municipis sense oficines bancàries

economia

Les Balears, junt amb Múrcia, les CCAA amb menys municipis sense oficines bancàries

En 2017 operaven a Espanya un total de 27.320 oficines d'entitats de dipòsit, la qual cosa suposa un 40% menys que en 2008


@ib3noticies

Les Illes Balears i Múrcia són les comunitats autònomes (CCAA) amb menys municipis sense oficines de bancs, amb un municipi en cada cas, segons l’anàlisi realitzada per Joaquín Maudos, director adjunt de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i catedràtic de la Universitat de València.

En el conjunt de l’Estat, la població sense accés a una sucursal bancària en el seu municipi ha augmentat un 34% des de 2008 a causa de la reestructuració del sector bancari espanyol, que continua reduint la xarxa de sucursals repartides per tot el territori, especialment en els municipis més petits.

Segons l’estudi, en 2017 operaven a Espanya un total de 27.320 oficines d’entitats de dipòsit, la qual cosa suposa un 40% menys que en 2008 i adverteix que els col·lectius més afectats pel tancament d’oficines són les persones grans i amb menor cultura financera.
 El nou mapa bancari deixa als municipis més despoblats sense sucursals 
 La nova Bankia comença amb el tancament del 20% de les oficines de les Illes 
 Marratxí planta cara al tancament d’oficines de l’antiga Sa Nostra

Castella i Lleó és la comunitat amb major percentatge de poblacions sense oficina bancària, un problema que afecta al 16% dels seus habitants.

Per províncies, la xarxa que més s’ha retallat ha estat la de Barcelona, que ha perdut més de la meitat de les seves sucursals bancàries (-54%), en passar de 5.819 oficines en 2008 a les 2.676 de 2017, i també ha estat important el descens a Girona i Tarragona, ambdues amb un 49% menys d’oficines que en 2008.

També han patit descensos les tres províncies del País Valencià (Castelló (-52%), València (-46%) i Alacant (-45%)); Saragossa (-47%) i Ourense (-46%), mentre que Conca (-17%), Ciudad Real (-19%), Terol (-21%) i Badajoz (-21%) han estat les zones en les quals s’ha perdut menor percentatge d’oficines.

El tancament de sucursals ha repercutit especialment en aquells municipis petits que han perdut totes les seves sucursals i, segons l’anàlisi, en 2016 es comptabilitzen 4.114 municipis que no disposaven d’oficines bancàries, és a dir, el 50,7% del total dels pobles d’Espanya.

Aquesta exclusió financera afectava a 1.256.590 persones que resideixen en aquestes localitats, la qual cosa suposa un 34,2% més que l’any 2008 i, en conjunt, representen el 2,7% de la població espanyola, davant del 2% l’any 2008.

A més de Castella i Lleó, autonomia més afectada per l’exclusió financera, també es troba molt accentuada les províncies de Zamora, Segòvia i Àvila, on més de la cinquena part dels seus habitants ha de traslladar-se fora de la seva localitat per accedir a una sucursal bancària. En aquestes darreres tres províncies, es van tancar, respectivament, el 29, el 37 i el 40% de sucursals bancàries entre 2008 i 2017.

L’anàlisi assenyala que més de la meitat dels municipis d’Espanya manquen d’oficina bancària i un altre 15,8% disposa d’una única entitat de dipòsit que ofereix serveis a través de sucursals. Es tracta d’altres 1.281 pobles en els quals resideixen 1,4 milions de persones, és a dir, el 3,1% de la població.

Les caixes d’estalvis o bancs de les antigues caixes segueixen sent les que més població rescaten de l’exclusió financera, ja que ofereixen els seus serveis en el 67% d’aquests municipis, mentre que les cooperatives de crèdit ho fan en un altre 21% de les poblacions.

Només el 12% dels municipis que compten amb oficines d’una única entitat financera han estat rescatats de l’exclusió financera per un banc, afegeix l’anàlisi de l’IVIE. En aquest context, en el qual ha estat necessari tancar oficines per assegurar la viabilitat del sector bancari i en el qual previsiblement se seguiran tancant en els propers anys, l’IVIE assenyala que és important que tant les entitats financeres com les administracions públiques implementin mesures per evitar l’exclusió financera.

En el primer cas, l’avanç de la banca per internet és la millor via, mentre que en el segon és necessari assegurar que l’accés a la xarxa arribi a tota la geografia espanyola, conclou l’anàlisi.


(Comenta-ho)

Deixa un comentari:

Cercador |

resum de titulars


més contingut relacionat

Turisme-fòbia: realitat o invent periodístic?

Els experts afirmen que la solució passa per gestionar bé els espais i no saturar les principals atraccions de l'arxipèlag

.

Foment no concreta quan entrarà en vigor el descompte del 75% per als residents

Les agències de viatges veuen molt just que s'apliqui abans del setembre

El cost d’una plaça de lloguer turístic a Mallorca

4.000 euros la unifamilar de per vida i 1.000 euros la plurifamiliar per cinc anys

.

Pere Antoni Salvà: “Formalment, a Balears no hi ha turismofòbia”

El catedràtic en geografia de la UIB recorda que les administracions tenen competències suficients per limitar el nombre de visitants

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21 07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333

Servei d'Atenció a l'Audiència | AVÍS LEGAL

© Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears