Samuel Piñón, de l’ERTO d’Ibèria a apagar l’incendi de s’Albufera

Aquest cap de setmana ha pilotat un dels dos avions amfibis del Ministeri que van reforçar la feina dels 5 mitjans aeris de l'Ibanat

La magnitud de l’incendi de s’Albufera de Mallorca del darrer cap de setmana de setembre va obligar a demanar reforços al Ministeri. Als cinc mitjans aeris de l’Ibanat s’hi varen sumar dos avions amfibis procedents de la Península. Un d’aquests dos hidroavions el pilotava Samuel Piñón. És pilot comercial d’Ibèria, però està en ERTO des del març, i per això ara ha tornat a la seva passió: apagar incendis des de l’aire. Avui dia, acumula més de 1.000 hores de vol amb avions amfibis.

A Samuel Piñón el varen avisar dissabte dematí que havia de partir cap a s’Albufera. Es va enlairar de la base de Requena, a València, i va tardar una hora i 45 min a arribar a Mallorca: un poc més de l’habitual perquè tenia el vent en contra.

En Samuel coneix bé la zona, perquè va ser militar durant 15 anys i va estar molts estius a la base de Pollença.

Dissabte va fer feina tot el dia, en diversos vols. En dues hores i 45 minuts, va arribar a fer 40 descàrregues d’aigua sobre les flames que cremaven la zona humida més important de les Illes Balears.

Disabte va carregar aigua a la badia d’Alcúdia, però diumenge la mar estava tan moguda que tengueren que carregar a la base de Son Bonet. Per això i perquè l’incendi ja estava més controlat, després de dues descàrregues els varen dir que ja podien partir. En total, en Samuel va col·laborar en l’extinció de l’incendi amb 59 descàrregues d’aigua, unes 165 tones.

En total, el foc va cremar més de 400 hectàrees, i el 90% eren del Parc Natural de s’Albufera. Ha estat el pitjot incendi dels darrers 10 anys. I no és només un desastre natural pel canyís i càrritx que ha cremat (un quart de l’extensió total del Parc Natural), sinó per l’afectació directa en espècies protegides i en perill d’extinció.

A s’Albufera hi ha catalogades més de 3.000 espècies, moltes d’elles són invertebrats que hauran mort per l’incendi i que eren l’aliment de nombroses aus protegides o en perill d’extinció. Les aus migratòries partiran cap a altres llocs. Però les sedentàries, sense aliment, acabaran desapareixent.

A més, la regeneració és incerta per la salinització de l’aigua de s’Albufera. Les 438 hectàrees d’hàbitat de canyís del Parc Natural podrien haver desaparegut per sempre.

Agents de Medi Ambient i del Seprona continuen investigant les causes de l’incendi. Donen per fet que el va causar algú, però encara no se sap si va ser intencionat o si es va tractar d’una negligència.