Un informe del Suprem qüestiona el decret llei que el deixa decidir sobre les restriccions després de l’estat d’alarma

El Gabinet Tècnic de l'alt tribunal ha emès un informe planteja una sèrie de problemes processals i apunta a una "possible insuficiència" d'aquesta mena de norma per a regular qüestions que afecten drets fonamentals

Imatge d'arxiu. / EUROPA PRESS

El Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem (TS) ha emès un primer informe sobre el decret llei aprovat aquesta setmana pel Govern espanyol, perquè el mateix Suprem tingui la darrera paraula sobre les restriccions sanitàries que adoptin les comunitats autònomes després de l’estat d’alarma, en el qual planteja una sèrie de problemes processals i apunta a una “possible insuficiència” d’aquesta mena de norma per a regular qüestions que afecten drets fonamentals.

L’informe, al qual ha tingut accés l’agència de notícies Europa Press, arrenca anticipant que “no s’examinarà” una sèrie de qüestions perquè “requereixen d’un estudi profund que ara no pot abordar-se” en tractar-se d'”una nota d’urgència”.

No obstant això, esmenta entre aquestes qüestions, encara que sense desenvolupar-ho, “el problema de la possible insuficiència o inadequació del rang de la norma emprada (decret llei) per a regular una qüestió com aquesta, que incideix en drets fonamentals“.

Apunta així mateix, com a part dels assumptes que no comentarà, “el problema de la constitucionalitat de la posició institucional en què ve a situar els tribunals de justícia, com una sort de copartícips executius en el procés d’adopció de mesures administratives, a la manera de les competències administratives compartides”.

El que sí que diu expressament és que aquest decret llei “es presenta, de manera implícita però evident, com una reacció legislativa contra la interpretació jurisprudencial del marc legal anterior“.

En aquest sentit, recorda que en una recent interlocutòria del 24 de març de 2021 l’alt tribunal va explicar “de forma àmpliament argumentada” que contra les decisions dels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) i de l’Audiència Nacional que rebutjaven o autoritzaven les mesures sanitàries “no cabia recurs de cassació“.

Fet aquest preàmbul, s’endinsa en una sèrie de consideracions “de caràcter purament processal” per a “posar de manifest alguns dubtes de naturalesa processal que suscita, ja en una primera impressió, la lectura de la modificació de la Llei de la Jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) que s’acaba d’operar”.