El PP ha informat que durant la reunió s’ha posat de manifest la “nul·la o pràcticament nul·la política d’habitatge que mantenien els governs socialistes”, tant en l’execució dels plans i programes estatals, com en la política pròpia autonòmica.

Així subratlla que “malgrat els anuncis propagandístics del Govern de Sánchez, que va prometre més de 100.000 habitatges i més de 10.000 milions d’euros d’inversió de fons europeus en la matèria”, a Aragó en 8 anys es van construir 86 habitatges i l’execució dels Fons Europeus no aconseguia ni el 1,46%. També destaquen els exemples d’Extremadura i les Balears, on, ressalta el PP, durant el Govern d’Armengol (2015-2023) l’increment del preu de venda ha crescut un 80% i el de lloguer un 90% segons la plataforma Idealista.

El PP considera necessari donar una resposta “àgil i àmplia” al primer accés a l’habitatge, per la qual cosa Feijóo ha proposat un pacte d’estat on estiguin representats totes les administracions i agents que intervenen en el procés. Entre les propostes del PP figuren fer seguiment adequat del Pla d’Habitatge 2022-2025 i del programa de desenvolupament dels fons Next Generation, posar en marxa les reformes legislatives precises per a facilitar el desenvolupament urbanístic, disponibilitat de més sòl per a construir, major agilitat i simplificació administrativa, reducció de traves burocràtiques, necessitat d’incentivar la rehabilitació, simplificació normativa i seguretat jurídica.

El PP també aposta per estimular la industrialització de la construcció d’habitatge i una construcció més sostenible i generar una fiscalitat atractiva per a afavorir l’accés al primer habitatge.

“És important que els dos grans partits treballem per un horitzó d’acord”, ha afirmat Sánchez en una entrevista a Antena 3, en què ha assenyalat que li plantejarà la creació d’aquesta comissió de treball a la reunió que vol mantenir amb Feijóo abans que s’acabi l’any.

El cap de l’Executiu ha incidit en la necessitat d’arribar a acords amb el principal partit de l’oposició en qüestions fonamentals com el compliment de la Constitució i, per tant, ha dit, la renovació del CGPJ.

Partit Popular

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha afirmat aquest dilluns a Saragossa que el PP “no disposa de cap informació” sobre una possible reunió de Sánchez amb Feijóo, ni se’ls ha remès l’ordre del dia, ni “si la reunió serà en territori nacional o estranger, si hi haurà mediadors“, aclarint que “el PP no vol cap mesa de diàleg”.

Gamarra responia així a la proposta de Sánchez de crear una comissió de treball amb els populars per parlar de la renovació del CGPJ, el finançament autonòmic i la reforma de l’article 49 de la Constitució.

“Si ell ha decidit humiliar-se davant els independentistes en relació amb aquestes meses, nosaltres li diem que amb nosaltres no compti per blanquejar-les”, ha manifestat Gamarra, afegint que “tot el que el PP hagi de negociar amb Sánchez serà sempre a l’àmbit de les institucions i el Parlament, ni més ni menys”.

Les instruccions per a elaborar els nous comptes ja estan aprovades i el Govern ha de dissenyar una senda d’estabilitat -que segons va avançar a Brussel·les a l’octubre passa per baixar el dèficit al 3% del PIB en 2024- i projectar-la en el sostre de despesa, que és la peça clau per a la confecció dels futurs comptes. El CPFF se celebra el mateix dia que es compleix la data perquè els diferents ministeris enviïn les seves propostes pressupostàries al Ministeri d’Hisenda.

Aquest pròxim dilluns la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, portarà una senda de dèficit desglossada per a fixar els objectius de les comunitats autònomes, de la Seguretat Social i de l’Estat, i encara que s’oposin els governs del PP, l’Executiu té vot de qualitat per a la seva aprovació definitiva. D’acord amb la llei d’estabilitat pressupostària, aquesta senda ha d’enviar-se a les Corts per a la seva aprovació en totes dues cambres i és aquí on el Govern es troba un gran obstacle: el PP té majoria absoluta al Senat i no sembla disposat a avalar els objectius de dèficit. No obstant això, fonts pròximes al Ministeri incideixen que encara que el Senat “tombi” els objectius de dèficit “es formularan els pressupostos perquè tenim el suport de la seguretat jurídica”.

Hisenda descarta “ara mateix” una reforma de la Llei d’Estabilitat que permetria sortejar el veto del Senat a la senda de dèficit, encara que reconeix que ha de fer-se en un futur. Des del Ministeri estan convençuts que sortiran els pressupostos de 2024 i recorden que els objectius venen pactats per Brussel·les, al mateix temps que incideixen en què sense uns Pressupostos Generals els governs autonòmics no poden fer els seus comptes.

D’altra banda, una vegada que els pressupostos estiguin encaminats, de manera paral·lela s’intentarà modificar el model de finançament autonòmic, encara que fonts pròximes a María Jesús Montero, assenyalen que sí o sí que ha d’entrar el PP.

“*Feijóo ha d’obrir aquesta possibilitat”, recalquen, al mateix temps que lamenten que presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso a Madrid, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, i el president andalús, Juan Manuel Moreno, “estiguin en posicions de màxims i no volen cedir”.

Calvo diu que agafa el testimoni amb il·lusió i responsabilitat però també amb una doble “emoció”, pel nou repte i per qui deixa una responsabilitat “on ha gaudit i après molt”. “La meva fita a dia d’avui és estar a l’alçada del càrrec amb el compromís que em lliga amb un govern progressista”, ha afegit.

Delegada del govern a les Illes els darrers 4 anys, va ser batlessa de Palma entre el 2007 i 2011 i més tard va perdre la batalla a Francina Armengol per ser la candidata a la presidència de la formació. Ara diu, aposta per la concòrdia i la voluntat de diàleg per incorporar-se a un ministeri que va generar diverses polèmiques la passada legislatura. “El que hem de fer és començar a caminar i quan el que ens mou és la concòrdia i la mirada còmplice sempre ajuda a continuar avançant”.

Demà ja parteix cap a Madrid amb una agenda plena però no és la primera vegada que hi fa el salt, on ja va ser subdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural Exterior.

“La Constitució de la concòrdia és la que ens uneix davant el mínim intent d’alterar la convivència. Perquè en la nostra Constitució no estan escrits la crispació, el menyspreu o l’enfrontament. Perquè la nostra llei de lleis continua sent la cura més efectiva contra la discòrdia”, ha incidit Armengol en un discurs davant les altes autoritats de l’Estat, el nou Govern de coalició i el líder del PP, Alberto Núñez *Feijóo, així com presidents autonòmics.

A l’acte no han assistit els membres de Vox ni els socis de Sánchez de la investidura: ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG. Sí que han estat presents els cinc diputats de Podem, que han trencat amb Sumar, així com els portaveus i dirigents del partit que lidera Yolanda Díaz.

Armengol ha enaltit la Constitució i encara que ha dit que tan legítim és no plantejar una revisió de la carta magna, ho és advocar per la seva renovació i sobretot per la seva implementació ja que queden assumptes pendents en temes com a igualtat, habitatge, violència masclista o conciliació. Ha urgit a la modificació de l’article 49 “perquè en el nostre text fundacional les persones amb discapacitat siguin tractades com correspon i desaparegui d’una vegada l’ofensiu terme ‘disminuït’, tal com reclama el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i pel qual ha rebut un fort aplaudiment. “La Constitució és alçar l’estendard del diàleg davant els desafiaments que afrontem cada dia i la pròpia Constitució ens planteja… I aquesta és la principal missió que tenim els representants públics en les institucions, en el Congrés, al Senat, en les comunitats autònomes: desplegar i actualitzar els mandats de la Constitució”, ha recalcat.

Armengol ha recordat el títol vuitè de la carta magna vinculat als territoris i que “integra la diversitat que conviu al nostre país i la riquesa que suposa un estat plural”, al mateix temps que “deixa obert el camí per a avançar en el procés d’acostar als ciutadans la presa de decisions”. “Comprenguem-nos així, assumint el privilegi de les nostres diferències, abraçant l’heterogeni que ens converteix en els qui som, com hem fet també en el Congrés, reconeixent totes les llengües oficials de l’Estat”, ha dit la presidenta del Congrés, que ha puntualitzat que “ser constitucionalista no consisteix a aixecar la carta magna com si d’un tòtem es tractés, sinó a assumir que podem arribar a acords per a complir-la i desenvolupar-la”.

La presidenta de la cambra baixa ha recordat que la Constitució de 1978 va posar fi a 40 anys de dictadura i va ser la base del progrés, per la qual cosa ha de ser també referent per a afrontar el futur. “La nostra Constitució guarda la millor garantia de convivència i en l’acord que la va fer possible està la prova que el diàleg i el consens són l’única via per a arribar a ella. Perquè la generositat que ens va concedir aquest pacte entre diferents ens dicta el camí per a avançar”, ha incidit. Sobre aquest tema ha instat a buscar l’interès general i la concòrdia perquè així va ser possible en moments de major dificultat.

Belarra, en una compareixença en el Congrés, on es commemora el 45è aniversari de la Constitució, ha evitat pronunciar-se sobre l’etiqueta de “trànsfugues” que els han posat de Sumar per deixar la coalició per anar al Grup Mixt, i ha assenyalat que ja “han passat pàgina” a aquests moments “extraordinàriament difícils”. Ara, amb forces renovades, ha apuntat, es posen a treballar en aquest camí de “mesures valentes” en el qual estan de fa molt de temps, especialment des de la seva tasca en el Govern anterior.

Són cinc els diputats de Podem, triats en les llistes de Sumar, i entre ells hi ha la secretària general del partit i exministra, Ione Belarra; la responsable d’Organització, Lilith Verstrynge, i el mateix Javier Sánchez Serna.

Els desacords amb Sumar arrenquen amb la composició de llistes, de les quals es va excloure Irene Montero, i es van agreujar després de perdre la seva presència en el nou Govern de coalició, amb la sortida d’Irene Montero i Ione Belarra acusant Pedro Sánchez i Yolanda Díaz de desfer-se d’elles.

També s’ha anunciat la nova Secretaria d’Estat d’Indústria, que l’ocuparà Rebeca Torró, política socialista que va estar de directora general i de secretària autonòmica durant dues legislatures al govern de la Generalitat Valenciana de Ximo Puig.

Pel que fa a Calvo, ha ocupat diversos càrrecs polítics al llarg de la seva carrera. A més d’haver estat batlessa de Palma entre 2007 i 2011, la socialista va ser diputada en el Parlament entre 2003 i 2004. Entre 2004 i 2006, va ser subdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural Exterior en la Direcció General de Relacions Culturals i Científiques. Després del seu període de batlessa, va tenir el càrrec de copresidenta del Consell de Municipis i Regions d’Europa en 2011. A partir d’aquell any i fins a 2015, va ser portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Palma.

Aina Calvo és llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Ciències de l’Educació. També, és professora titular des de l’any 2000 en el Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears.

Les associacions de jutges i fiscals progressistes han demanat la dimissió del president i dels vocals del Consell per tal de facilitar-ne la renovació. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha fet una crida al PP perquè desbloquegi la situació.

I és que el PP obre la porta a renovar ara el Consell General del Poder Judicial si va paral·lela a una reforma de la llei. Els populars llancen aquest envit just el dia en què fa 5 anys que ha caducat el mandat de l’òrgan de mandat dels jutges. Una efemèride que provocà que les acusacions de responsabilitat es llancecin d’una banda a l’altra de l’espectre polític. Tot plegat, amb les crides de la UE a fer els deures pendents des de fa un lustre.

Per poder modificar la llei del CGPJ es necessiten el suport de 3 cinquenes parts del Congrés, el que vol dir que ha de passar sí o sí, per la comunió entre PSOE i PP, una possibilitat que ara sembla més que complicada. Al llarg dels darrers 5 anys, els populars s’han negat a pactar la renovació del mandat del Consell que, pels resultats electorals de llavors, donaria temporalment la majoria progressista al govern dels jutges. El motiu que ara argumenten per no complir amb el mandat constitucional és la llei d’amnistia, el darrer intent fallit va ser per la supressió del delicte de secessió i la reforma de la malversació. El darrer envit dels populars per començar a parlar amb els socialistes és reformar la llei perquè els jutges triïn directament la majoria de l’òrgan, és a dir, els dotze vocals del torn judicial. El portaveu popular Borja Sémper creu que així es despolititzaria el Consell.

L’encarregat d’intentar arribar a un acord per part del govern, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, demana als populars que no endarrereixin més el compliment de la Constitució. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista a la SER, denunciava la motivació política en el bloqueig de l’òrgan judicial.

La Junta directiva del PP a Balears

A la reunió, la presidenta Marga Prohens també ha dit que confia amb el compromís de Vox a continuar donant suport extern al seu executiu. Prohens ha aprofitat per repassar davant els membres del PP les mesures que s’han engegat des que va arribar al Consolat de Mar.

La dona té també una altra filla, de dos anys, que no era al domicili familiar en el moment dels fets. La víctima era molt coneguda al municipi de Sagunt. Quan es confirmi aquest cas, el nombre de dones assassinades enguany per les seves parelles o exparelles serà de 55. Són 5 més que les registrades en tot l’any passat.

Per demanar ajuda en cas de violència masclista, hi ha un telèfon específic d’atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores i cada dia de l’any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència davant d’una agressió, també es pot telefonar al 112 o demanar ajuda al WhatsApp 601 00 11 22, que ofereix informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.