Per illes, la gran majoria dels donants s’han registrat a Mallorca, amb més de 40; seguida d’Eivissa i Formentera, amb 7, i, en darrera posició, Menorca, amb 4.

Pel que fa al nombre d’òrgans generats, 100 han estat de ronyó, més de 30 de fetge, 10 de pulmó, 8 de cor i 4 de pàncrees.

Primer trimestre del 2023

En els 3 primers mesos d’enguany, l’hospital de Son Espases ha dut a terme ja 17 trasplantaments renals i 4 d’hepàtics, una intervenció que es fa a les Illes des de fa poc més d’un any.

Còmput estatal

Durant el 2022, a tot l’Estat es feren 5.383 trasplantaments, un 15% més que en l’any anterior i una xifra molt similar ja a la del 2019, l’any prepandèmia. El 65% foren de ronyó, el més comú, seguit de l’hepàtic i el pulmonar. De moment, enguany ja se n’han dut a terme 15 a tot Espanya. 49 donants varen ser ciutadans que havien sol·licitat l’eutanàsia, una pràctica possible des del 2021, que ha possibilitat el trasplantament a 130 pacients. A principis d’any, n’hi havia 4.700 en llista d’espera en l’àmbit estatal.

Es tracta d’una gran infraestructura educativa que tendrà 5.200 metres quadrats construïts amb cabuda per a quasi 700 alumnes, 16 unitats de secundària i 6 de batxillerat. L’obra té un pressupost de 9 milions d’euros i un termini d’execució de 18 mesos.

El batle d’Eivissa ha dit que aquest institut podria ser una realitat a mitjans o finals de la legislatura que ve.

Les Cases Santes, que formen part de la litúrgia de la Setmana Santa, és universal a l’Església catòlica. Està datada des del segle XI i a casa nostra es manté, tot i que la constant secularització de la nostra societat fa que de cada vegada siguin més senzilles i menys ornamentades.

A part de l’urna per dipositar les formes consagrades, figures de sants, àngels i altres elements componen aquestes Cases Santes. L’estudi constata que moltes d’aquestes figures es troben en mal estat de conservació i que poden arribar a desaparèixer.

La tradició de les Cases Santes, que en molts casos incorpora el brull com a element ornamental, es manté viva a Mallorca, sobretot a parròquies de Palma, però també a la Part Forana.

Segons han avançat diversos mitjans locals, el cas va esclatar fa mesos, quan, arran de diverses denúncies, els investigadors detectaren que des de Palma s’enviaven cartes d’invitació a un gran nombre de persones de Nicaragua. En arribar aquí, els haurien expedit una llicència esportiva per competir. La Policia Nacional també investiga com es varen gastar les subvencions públiques rebudes per l’agrupació de boxa.

Els dos detinguts s’han negat a declarar en dependències policials i està previst que passin a disposició judicial en les pròximes hores. La causa està sota secret de sumari.

Però també hi ha alumnes que el fan per pura vocació com és na Mavi.

Són algunes de les històries de la desena d’alumnes que participen en aquest curs i que es troben en situació d’atur. L’objectiu és facilitar-los la reincorporació al món laboral amb vista a l’inici de la temporada turística.

Per anar practicant, periòdicament l’IES Marc Ferrer es converteix en restaurant. D’aquesta manera, aquests alumnes, juntament amb els estudiants del grau mitjà de cuina i serveis en restauració, acullen els comensals i els ofereixen diversitat de plats.

L’IBANAT ara fa feina especialment a les àrees recreatives i a la finca de Menut per tal que el públic els pugui fer servir durant les vacances de pasqua

Aquest dimecres, l’IBANAT ha presentat el primer dipòsit contra incendis amb aigua regenerada. Es troba a Mancor de la Vall, un municipi d’accés a la serra de Tramuntana pel sud: “Això és estratègicament interessant en l’extinció d’incendis”, afirma el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir.

La iniciativa connecta les sinergies de la depuració d’aigua amb la gestió dels boscos i el conseller subratlla que actuacions com aquesta podran ser sufragades amb el canon de sanejament, tal com el Govern aprovà aquest dilluns.

Després de Mancor, s’instal·laran dipòsits similars a altres depuradores, com a la d’Alaró, per exemple.

Amb la feina d’una grua, s’ajuda na Blanca d’en Mestre a mantenir la seva estructura original. És la figuera apuntalada més gran i també més popular de Formentera. El fort vent dels darrers mesos l’han feta malbé. Els tècnics l’han sotmès primer a una poda, i després se n’arreglen les branques per tornar-la a la seva imatge de sempre.

També aquests dies s’ha fet un tractament al Pi Ver de Can Besuró, el més gran d’Eivissa. En aquest cas, fa falta protegir-se per evitar que la terra entri als ulls. S’actua al sòl, amb un tractament de descompactació que, ens expliquen, millora la qualitat de la terra que envolta l’arbre i li aporten més nutrients.

A les Pitiüses, hi ha 12 arbres singulars: 7 a Eivissa i 5 a Formentera.

L’arrest es va dur a terme en el marc d’una macrocausa oberta a l’Audiència Nacional contra una organització criminal presumptament vinculada a les estafes esportives i el blanqueig de doblers. La causa ha estat declarada secreta. A Gayà, defensat per l’advocat Jordi Hevia, l’investiguen per quatre delictes: blanqueig, grup criminal, estafa i atemptat contra l’autoritat.

Aquest dimarts, en dependències policials, va ser interrogat per agents desplaçats des de Madrid, però es va acollir al seu dret a no declarar. Ara, que ha tornat a casa, està pendent de ser citat per declarar davant del jutge.

Segons les dades que l’STEI, el sindicat majoritari a l’ensenyament públic, ha recollit, la paperassa que els docents, els tutors i els coordinadors han d’emplenar suposa un temps que no es pot dedicar a la docència directa. “Fora del seu horari laboral setmanal, el 60% del personal docent fa entre 2 i 5 hores a omplir papers. Això són entre 8 i 20 hores al mes de més” afirma Ricard Santafé del sindicat a Eivissa i Formentera.

Per això, demanen a Educació que es contractin auxiliars administratius als centres i també personal sanitari per llevar la responsabilitat que no és educativa als coordinadors de salut dels centres. la responsable de l’STEI a les Pitiüses, Joana Tur, afirma que “Han de tenir cura, fins i tot, de quan caduquen els medicaments de l’alumnat que tenen a l’aula. Alguns han de saber posar insulina”. Un 23% de docents tenen entre 80 i 120 alumnes i un 17% entre 120 i 150 alumnes. Aquest excés d’alumnat i de burocràcia, afirma l’STEI, emmalalteix el professorat i fa que un 11% de docents s’hagi de medicar contra l’ansietat. “Si tota aquesta feina l’has de fer dins un cotxe, al sofà de la casa d’un amic, agafant una barca per anar a dormir a Eivissa perquè a Formentera no tens casa, duxant- t’he en el gimnàs, no tenint connexió a internet o pagant més de 1.000 euros per un llit si és que el tens… com no hi ha d’haver síndrome de docent cremat” destaca Joana Tur.

L’STEI demana urgentment a Educació mesures per pal·liar la crisi d’habitatge, sobretot, a Eivissa i Formentera per poder donar continuïtat i qualitat als projectes educatius dels centres d’ensenyament públic de les Illes.

Ara tenen per fer molta classe teòrica, però també pràctica. S’espera que durant el pròxim estiu ja estiguin al carrer, acompanyats per agents formats, però col·laborant en les tasques dels cossos municipals. Una gran representació dels caps d’aquestes policies locals els han saludat aquest dimecres durant la inauguració d’aquest curs. També el director general d’Emergències, la directora gerent de l’EBAP, i la consellera de Funció Pública, que hi ha destacat l’elevada presència de dones.

Amb aquests, des del 2019, seran 528 els agents de les policies locals de les Illes que hauran sortit dels cursos impartits per l’Escola Balear d’Administracions Públiques.

Es tracta d’una eina de planificació i impuls en aquesta matèria que posa en el centre les consideracions ètiques i les implicacions que té per a les persones.

El document l’ha elaborat la Direcció General de Modernització i Administració Digital en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. L’objectiu és aconseguir un desenvolupament òptim d’aquesta tecnologia i les seves aplicacions mitjançant un full de ruta inclusiu, sostenible i ètic.

L’Estratègia presentada analitza els fonaments de la IA avui dia i el seu impacte, així com la implantació de la IA a les Illes Balears. En aquest sentit, apunta la transversalitat dels sectors amb aplicacions de les tecnologies d’IA, com ara l’agricultura, la gestió de residus, les ciutats intel·ligents, la mobilitat, el turisme, i l’eficiència energètica.

Pel que fa a les principals accions previstes, s’estructuren en sis eixos:
1. Creixement en infraestructures i dades
2. Promoció del talent i la formació
3. Impuls d’un Ecosistema IA integrador
4. Preparació per als canvis socioeconòmics que promourà la IA
5. Adopció de la IA per part de les administracions públiques
6. Observació dels aspectes ètics i legals

En concret, proposa el disseny d’un pla pluriennal de recerca i innovació en IA, amb convocatòries d’ajuts dirigides a projectes per tal de solucionar problemes empresarials i/o socials prèviament identificats; i la creació d’una càtedra universitària en IA amb participació del DIHBAI-TUR de les Illes Balears com a mitjà per impulsar la docència, la investigació, la transferència del coneixement i les aplicacions de la IA.

A més, l’Estratègia apunta la necessitat de crear un Observatori de la IA de les Illes Balears, que hauria fomentar l’adopció de la IA per part d’empreses i institucions i monitorar l’ús responsable de la IA.

Com a element rellevant, destaca la creació d’un Centre de Supercomputació i IA de les Illes Balears, que ja compta amb finançament del Govern i del Ministeri de Ciència i Innovació.

Avui és el Dia mundial de trasplantament i només els ronyons en són els protagonistes: de trasplantaments de fetge se’n feren l’any passat 7; de teixit ossi (medul·la), 17 i de còrnia ocular, 68.  La taxa de donació és igualment elevada, sent el 66 % d’extraccions de persones en mort cerebral.

Alcer té una preocupació: el coordinador de trasplantaments de Son Espases, el doctor Julio Velasco, arriba a l’edat de jubilació. Tenint en compte que és l’hospital on es fan el 80 % d’operacions, la presidenta d’Alcer a Balears, Irene Sangil, assegura que s’ha de pensar en el millor relleu possible i amb molta previsió. “El dr. Velasco té un historial impressionant i serà difícil trobar una persona tan professional i valuosa com ell”, diu Sangil.

El coordinador de la unitat de trasplantaments de l’hospital de referència ha declarat però a IB3 Ràdio que, de moment, no contempla la retirada professional i ha afegit que el nou repte és poder trasplantar cors i pulmons. “La Comunitat ha de creure que és una vertadera prioritat, jo ho crec i penso que indubtablement acabarem fent-ne de cardíacs… pulmonars costarà una mica més però hi ha un futur en aquest sentit”, ha exposat Velasco en una entrevista al programa Al Dia d’IB3 Ràdio.

“Va sonar el telèfon i em varen dir ‘has de venir cap aquí’ i a mi em va tremolar tot… Però estava contenta, era l’única solució” ha rememorat en el mateix espai radiofònic Rosa Vives, trasplantada del cor i presidenta de la Associació d’Ajuda a l’Acompanyant del Malalt de les Illes Balears, ADAA.

Cada dia es fan a Espanya 15 trasplantaments, més de 5.000 en un any.