Enric Mas ja és campió de la Vuelta a Espanya. El mallorquí ha certificat aquest diumenge a Granada el major triomf de la seva carrera i s’ha convertit en el primer espanyol a guanyar la ronda des d’Alberto Contador el 2014.

Després de tres segons llocs i un tercer a la Vuelta, Mas ha aconseguit finalment el títol que se li resistia. El ciclista d’Artà ha defensat el mallot vermell fins al final i ha pujat al podi com a guanyador d’una edició que ja forma part de la història de l’esport balear.

Dotze anys després, un espanyol torna a regnar a la Vuelta. I aquesta vegada, el campió és mallorquí.

L’informe també constata l’activitat del mercat a l’arxipèlag. Durant els darrers dotze mesos analitzats, s’hi han formalitzat 6.070 compravendes de places d’aparcament, amb un preu mitjà de 22.883 euros per operació.

La pressió sobre els preus es fa evident en alguns casos. És el d’una plaça d’aparcament situada a Ciutat Jardí, a Palma, que la Tresoreria General de la Seguretat Social subhastarà l’11 de novembre amb un preu de sortida de 28.325 euros, uns 5.000 euros per damunt de la mitjana balear.

El president de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), Miquel Perelló, assegura que les places d’aparcament a moltes zones de l’extraradi es mouen actualment entre els 30.000 i els 35.000 euros. Segons explica, qualsevol plaça que surt al mercat troba comprador amb facilitat.

Entre les causes d’aquest increment de la demanda hi ha l’augment de les zones d’aparcament regulat als nuclis urbans, la percepció que el transport públic no cobreix totes les necessitats de mobilitat i el fet que moltes famílies disposin de més d’un vehicle.

Mentrestant, l’oferta continua sent molt limitada. Fins i tot hi ha zones de les Illes on pràcticament no hi ha places disponibles a la venda. Aquesta escassetat contribueix a mantenir la tensió sobre els preus i afavoreix una elevada rotació de les places que surten al mercat.

Els aparcaments també s’han convertit en una alternativa per als petits inversors. Davant les dificultats per obtenir rendibilitat amb l’habitatge de lloguer, alguns opten per adquirir places d’aparcament. Segons Perelló, un lloguer mensual d’uns 150 euros permet assolir una rendibilitat pròxima al 5%.

Des del sector immobiliari consideren que, mentre la demanda continuï superant clarament l’oferta, serà difícil veure una reducció dels preus a curt termini.

Dels 2 milions que hi ha a tot l’Estat, 3000 famílies amb només un progenitor són de les Illes.

Enguany celebren alguns avanços. La Conselleria d’Educació els ha concedit ajudes al menjador i la de Treball el xec cangur. Això sí, diuen que de la de Família encara esperen resposta a les seves demandes. Però sobretot reclamen una llei estatal que els doni suport.

Mentre la natalitat baixa, la xifra de, sobretot, dones que tiren endavant totes soles el seu projecte familiar creix. Una empenta que, lamenten, encara no té el desitjat suport institucional.

Els mallorquins Aya i Rafael són dos dels més de 140 infants que han participat en aquest projecte de la Fundació Vicenç Ferrer amb el suport de la Direcció General d’Immigració i Cooperació. Una explosió de creativitat viscuda per l’alumnat de Llucmajor i de dues barriades de Palma, Son Cotoner i Son Gotleu.

Pensaments i reflexions que tindran tots els infants i adolescents que han posat la seva veu a aquest rap ple de valors.

Des de primera hora de diumenge, el punt més alt de l’illa s’omplí de gent. Visitants arribats de tots els racons, molts d’ells amb el bus gratuït, han anat fent temps entre cafès, i entrepans. Després del lliurament de les banderes als caixers sobreposats, la comitiva inicià l’ascens.

Poc abans de les onze, el Toro rebé els cavalls. Un a un. Fins a trenta-vuit. Entraren al recinte i passaren davant del bisbe, en un dels moments més solemnes de la jornada. Després, els cavalls quedaren enrere. Els genets, a peu, tornaren a formar comitiva per dirigir-se al temple i participar en la Missa de Caixers.

La cerimònia va ser presidida pel bisbe de Menorca, Gerard Villalonga, i concelebrada pel Caixer Capellà, Llorenç Sales, el prevere Joan Camps i el diaca Joan Mercadal. I així, entre cavalls, música i fe, Sant Nicolau tanca, un any més, les portes amb clau.

El repte és ara que no es deixi de parlar d’un desastre que manté centenars de persones vivint al carrer a la localitat cafetera. Per això el festival Eivissa per Colòmbia buscava reunir fons per ajudar a una reconstrucció que es calcula que podria portar cinc anys. També aplegar una comunitat que segueix amb molta pena la situació dels supervivents d’un desastre que a alguns dels residents els toca de ben a prop.  Alejandra Gámez, l’organitzadora del festival, està de dol per la mort de la seva tia al terratrèmol que ha destruït el poble on va crèixer. “Amb tot aquest dolor vaig pensar que havia de fer alguna cosa”, explica, i així va posar en marxa un esdeveniment en el que també han col·laborat entitats i empresaris de l’illa.

També pel cartell d’aquest primer Eivissa per Colòmbia s’ha comptat amb artistes que viuen a Eivissa. Per ells és una manera d’ajudar als que ho han perdut tot. Darwin Morales és de la zona però el seu poble va resistir millor el terratrèmol. Allí varen patir un sisme als anys 90 que va deixar 3.000 morts: “Sé el que es sent quan tot tremola i mor tanta gent”. Tampoc Kenfer Medina s’ha volgut perdre la convocatòria per ajudar els compatriotes “i enviar-los tota la solidaritat que es pugui des d’aquí”.

L’Associació de Colombians de les Pitiüses ja té data per una nova festa benèfica. Serà el 10 d’octubre, al parc de la pau d’Eivissa, marcant els dos mesos del terratrèmol, perquè mantenir viva la solidaritat encara que Pereira surti de les escaletes dels noticiaris.

Una vegada allà, ha tocat descansar, menjar alguna cosa, missa i cap a cases, alguns en autocar i, els més valents, a repetir el camí a la inversa, caminant o fins i tot, corrent.

Enguany, hi ha hagut un canvi de tendència durant el mes d’agost, amb estades més llargues i amb una davallada de l’ocupació de gairebé un 4%. La caiguda s’ha vist compensada amb l’increment de la resta de mesos.

Les previsions pel mes de setembre són optimistes.

Pel que fa a l’illa d’Eivissa, l’ocupació mitjana s’ha incrementat en gairebé dos punts respecte a la temporada passada.

Les motos haurien de circular a 50 m de distància de la costa en zones rocoses no abalisades. A més, es veuen cotxes retolats desembarcant motos aquàtiques de lloguer, d’altres no estan retolats o tenen les motos amarrades a la mateixa badia sense cap mena d’identificació.

La Conselleria de la Mar ha atorgat autoritzacions a onze centres de lloguer de motos nàutiques a les Balears, de les quals cinc tenen les oficines al municipi d’Eivissa.

En el més optimista, es destruirien devers 700.000 llocs de feina. En el neutre, el de referència, serien entre 1,7 i 2,3 milions. Els perfils més perjudicats serien els administratius.

La IA, però, també crearà feina: fins a 1,6 milions de noves ocupacions, que compensarien bona part de les pèrdues. Les ofertes que demanen coneixements d’IA ja s’han multiplicat gairebé per vuit en sis anys, tot i que encara són només el dos per cent del total.

Es pronostica que les noves feines seran sobretot perfils tècnics: per exemple, gestors de sistemes d’intel·ligència artificial, programadors, analistes de dades, consultors o experts en ciberseguretat. Això sí: per accedir-hi, caldrà més formació.

Aquesta realitat ja no és tan sols palpable a les grans empreses. A les Balears, comencen a implementar-la al sector de l’hostaleria. L’eina alleugera, i molt, la feina dels treballadors.

Per exemple, a l’hotel Helia de la Platja de Palma, un assistent virtual, forma part de la plantilla. Quan arriben, els hostes han d’accedir a una conversa de Telegram o WhatsApp, mitjançant un codi QR, per demanar el que vulguin a l’assistent. Això complementa les tasques de la plantilla.

Antoni Cardell, cofundador de l’empresa de programari Revhelia Analytics, afirma que es van adonar que la majoria d’establiments rebien constantment la mateixa casta de preguntes i peticions.  “Vàrem pensar que estaria bé construir una eina que fos capaç d’ajudar a millorar aquesta comunicació amb el client i, també, de llevar una mica de càrrega de feina a la recepció”, afirma.

A l’hotel Isla Mallorca fa tot just un mes que l’empren i asseguren estar-ne satisfets. Segons explica el director, Carlos Lorite, es pot sol·licitar el servei d’habitacions o demanar on són les tovalloles per a la piscina. “La IA pot donar resposta a tot”, diu. “Això sí, de forma controlada, perquè especificam què volem que digui i què no”, afegeix.

Malgrat la intel·ligència artificial, les empreses continuen contractant personal. Yoann Blanc, membre del Cercle d’Economia de Mallorca, assegura que no substituirà les persones, almenys a curt termini: “Les dades indiquen que, quan una empresa decideix invertir en intel·ligència artificial, enfora d’acomiadar, contracta més encara”.

Es tracta d’un servei complementari, ja que sempre es pot demanar parlar amb una persona. Cardell diu que el seu programari detecta quan s’escau atenció humana: “En aquest cas, genera una petició que arriba al personal de l’hotel”.