Capítol 219

Gabriel Janer Manila és escriptor, pedagog i catedràtic en Antropologia de l'Educació. Ha publicat més de cent títols entre novel·les, narrativa juvenil i assaig. Un nom en majúscules de les lletres catalanes que recentment ha rebut la Medalla d'Or de la Comunitat. 'Cada cosa que he escrit, cada relat, cada novel·la, cada conte... ha estat un repte. Si no hi tenia res a perdre, no ho feia', sosté Gabriel Janer Manila. Nascut a Algaida l'any 40, recorda com la literatura fou la via per defugir d'una societat castigada per la postguerra: 'Va ser una època trista, era una societat de vencedors i de vençuts. I a mi em tocava estar en el bàndol dels vençuts. Totes les imatges que em contaven de la Guerra Civil me les contaven en veu baixa'. De la voluntat de canviar el món sorgeix un dels noms propis de la generació literària dels 70. 'Jo escrivia en català des del començament i el 90% de la població no sabia llegir en català', diu Manila. 'Són gent que escriuen amb la intenció de canviar un estat de coses que no els agrada, que els oprimeix. Si no hagués estat per ells, la literatura catalana a Mallorca hauria deixat d'existir', afirma el també escriptor Sebastià Alzamora. 'El meu pare ha estat el meu mestre. És un referent, una literatura molt personal, molt pròpia, molt treballada', diu Maria de la Pau Janer, filla de Gabriel Janer Manila i escriptora. 'Record que jugàvem al carrer i sentíem el so de la màquina d'escriure durant hores'. En una casa amb quatre fills, trobar la tranquil·litat per escriure no era fàcil: 'En Biel feia moltíssima feina, quan tenia un moment per escriure era quan la casa estava calmada, els nins al llit. Ell es passava moltes estones a la nit escrivint', diu Alícia Mulet, dona de l'escriptor. 'No he canviat el món, però he aconseguit que el món no em canviàs a mi', sosté Gabriel Janer Manila, fent balanç de la seva trajectòria.