L’aigua corrent de 18 municipis de les Balears no és apta per al consum

La majoria de valors positius són per excés de nitrats, clorur i sodi

Manacor, Felanitx i Santanyí són els municipis on l’aigua potable és més dolenta. Fins a 10 zones presenten problemes de conductivitat, nitrats, clorur, sodi i, fins i tot, carboni orgànic. On estan pitjor és a Cala Llombards, Cala Santanyí i un dels tres sectors del propi poble de Santanyí, exactament la xarxa de subministrament de s’Hort d’en Roig. Superen per 7 el valor permès de sodi o per 10 el de clorur.

A Ariany l’aigua destinada a ús públic també duplica l’índex de nitrats. Impossibilitats de deixar d’extreure aigua dels aqüífers perquè es regenerin per mor de la demanda constant, el poble del pla espera amb ànsia que arribi la connexió amb Manacor que dugui aigua de la xarxa de sa Costera i de sa Marineta.

Els veïnats estan cansats de fer caramboles per tenir aigua per beure i cuinar. Molts d’illencs confessen que només escuren, posen la rentadora i es dutxen amb l’aigua que surt de les canonades. Per la resta, paguen aigua embotellada.

Lloret de Vistalegre i sa Pobla que darrerament havien mostrat indicadors positius, en la darrera anàlisi de control l’11 de març tot va sortir negatiu. I això que la sequera empitjora la qualitat de l’aigua. Les reserves dels pous que estan per sota del 40% de la seva capacitat es més fàcil que es contaminin.

39 xarxes de distribució en mal estat

Si miram amb més detall quins són els municipis on l’aigua no és apta per al consum humà. A Mallorca són 10 municipis que tenen afectades 19 xarxes de subministrament. A Menorca 6 poblacions, només a Ferreries i Alaior l’aigua corrent és potable, i a Eivissa es troben 2 municipis afectats. En total, a l’arxipèlag 39 xarxes de distribució estan en mal estat i duen a les llars aigua no potable.

A Mallorca, hi ha 16 nuclis amb excés de Nitrats, que en un consum constant pot derivar en problemes de salut especialment en nadons i dones embarassades. El pitjor cas el trobam a s’Horta, a Felanitx, que triplica el valor permès per Ministeri de Sanitat. També en aquests municipis trobam 10 positius per Clorurs, 6 per Sodis i un cas d’Enterococs, que és un bacteri indicador de contaminació fecal. Un índex aquest darrer detectat a Inca al setembre passat i que encara està vigent. L’anàlisi va donar 4 punts quan el valor hauria de ser zero.

A Menorca, on tenim 6 municipis on l’aigua no és potable, hi ha 16 xarxes contaminades. Tenim 14 zones que passen els nivells admesos, per poc, de nitrats, el més elevat a Cala Llonga, a Maó. La situació millorarà a Cala’n Bosch i Cap d’Artrutx amb l’arribada d’aigua dessalada, però Menorca també destaca per ser l’única illa on trobam els paràmetres de Terbolesa i Nitrits, indicador aquest, també de contaminació fecal recent.

Formentera no mostra cap valor no apte. Mentre que a Eivissa en canvi, a Santa Eulària, a la xarxa de distribució de Cala Mestella trobam Arsènic a l’aigua lleugerament per sobre del valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un element químic molt tòxic. També presenta Sulfats en valors molt elevats.