Un repàs per la història del cinema més queer

La llista de pel·licules que tracten la diversitat de gènere i les lluites LGTBI és llarga 

Drama, comèdia o musical, el cinema ha explorat durant la seva història la temàtica LGTBI. La llista és inabastable, però aquí n’hi va un bon grapat: si miram cap enrere, aquesta, “Noies d’uniforme”, pel·lícula alemanya de 1931, és considerada la primera a tractar obertament el lesbianisme.

Tony Curtis i Jack Lemmon arriscaren les seves carreres mentre Marilyn Monroe s’ocupava de complicar el rodatge. “Ningú no és perfecte” no passà el tall de la censura. Aquesta mítica escena no es pogué veure fins a la mort de Franco. … “Diumenge, maleït diumenge” s’acosta amb serietat i rigor als tabús de l’homosexualitat als anys 70.

El primer Oscar per a Hillary Swank arribà amb “Boys don’t cry” de temàtica transgènere, el fenomen de les competicions de drag-queens a l’ambient gai del Harlem de Nova York de finals dels 80 va documentar-se de forma brillant a “Paris is burning”.

Una de les cintes de culte carregada d’humor i una encertada banda sonora és “Les aventures de Priscilla”. També ens feren riure la inoblidable “In and Out” o més recentment “Pride (Orgull)”. Increïbles interpretacions ens regalaren Jake Gyllenhaal i Heath Ledger a “Brokeback Mountain”, que donà a Ang Lee el seu primer Oscar. Un premi que aconseguí Sean Penn en la pell de Harvey Mik, el primer polític declarat obertament homosexual als Estats units.

El bot a Hollywood per Antonio Banderas arribà amb “Phipadelphia”, un gir total al cinema en la forma d’abordar el tema de la sida i l’homosexualitat a l’Amèrica dels 90. Més recent és la història d’un primer amor a “Call me by your name”.

La quota espanyola és, clarament, pel cinema d’Almodóvar i “Todo sobre mi madre”, Oscar a millor pel·lícula estrangera de 1999.