El canvi climàtic incrementarà els conflictes entre la fauna silvestre i els humans

Briana Abrahms, professora adjunta de biologia de la Universitat de Washington, diu que si es tenen en compte aquests factors es poden arribar a mitigar els efectes d'aquests conflictes

FE/ Remko De Waal

Amb els incendis forestals que s’estenen per l’oest dels Estats Units, les greus inundacions a Europa i un possible augment de les inundacions costaneres de cara a la pròxima dècada, 2021 podria ser un any crucial en la forma en què els governs, les societats i les famílies encaren l’amenaça del canvi climàtic.

Briana Abrahms, professora adjunta de biologia de la Universitat de Washington i del Centre de Sentinelles dels Ecosistemes, insta els seus col·legues científics a fer un gir pel que fa al canvi climàtic i a una altra tendència creixent: els conflictes entre els éssers humans i la vida salvatge. Aquests poden produir-se quan les persones i la fauna es traslladen a la mateixa zona o competeixen pels mateixos recursos, com el menjar.

Com han demostrat molts estudis, el canvi climàtic està exacerbant encara més els conflictes entre els éssers humans i la fauna silvestre, ja que força els ecosistemes i altera els comportaments, la qual cosa pot intensificar els contactes -i la possible competència- entre persones i animals. En un article publicat a la revista ‘Science’, Abrahms demana que s’ampliïn les recerques sobre les múltiples formes en què el canvi climàtic afectarà la complexa interacció entre les activitats humanes i les poblacions d’animals salvatges.

En una recent conversa amb UW News, Abrahms va explicar com la incorporació del canvi climàtic als estudis sobre les interaccions entre l’home i la fauna salvatge no només ajudarà els científics a idear maneres de mitigar els efectes d’aquests conflictes. També podria alertar als responsables polítics, als experts i als ciutadans del carrer de les possibles fonts de conflicte entre l’home i la fauna abans que es produeixin.

“Els conflictes entre els éssers humans i la vida silvestre han estat àmpliament estudiats -assenyala-. La recerca mostra que tenen enormes implicacions per a la biodiversitat, la salut humana, l’economia o la qualitat de vida”. Però un esforç més concertat per part dels científics per a tenir en compte la influència del canvi climàtic en aquests conflictes podria ajudar-nos a anticipar-nos a ells, i fins i tot a evitar-los”.

Al seu judici, “s’ha prestat tanta atenció a les consideracions ecològiques i socials que no s’ha tingut en compte l’entorn físic. Això no vol dir que la gent no hagi estudiat l’entorn físic. Hem vist dotzenes d’estudis, però la majoria són estudis localitzats o informes governamentals”, puntualitza.

“Molts dels casos que hem vist són un clar augment dels conflictes durant o just després d’un esdeveniment climàtic extrem, com l’onada de calor marina que va impulsar un augment dels embolics de balenes a la costa occidental o l’augment dels conflictes entre humans i fauna durant i després de la greu sequera a Botswana”.

“Però també veiem un augment dels conflictes a causa de la variabilitat del clima -continua-. Un estudi realitzat durant dues dècades a Nou Mèxic reflecteix que la freqüència amb la qual els óssos negres entren en contacte amb els éssers humans i el bestiar fluctua amb el cicle del Nen/La Nena”.

Sobre les conseqüències menys conegudes dels conflictes entre l’home i la fauna, assenyala que “molts estudis han analitzat els conflictes entre l’home i la fauna silvestre -al marge del canvi climàtic- i les seves conseqüències a llarg termini. En algunes parts d’Àfrica occidental i central, els estudis han relacionat l’augment de les poblacions de babuins, els depredadors dels quals han estat exterminats per l’home, amb un augment del treball infantil”.

Aquests conflictes també poden alimentar l’augment de les malalties -recorda-. Als Estats Units, l’eliminació dels pumes va provocar una explosió de les poblacions de cérvols, la qual cosa al seu torn va alimentar un augment de la malaltia de Lyme. També poden sorgir noves malalties, perquè quan els éssers humans i la fauna salvatge entren en contacte més estret hi ha oportunitats perquè les malalties saltin dels animals a les persones”.

Per tot això, defensa que l’estudi dels conflictes entre humans i animals salvatges ajuda a mitigar-los. “Hi ha molts bons exemples, i existeix una rica literatura entorn de les tècniques de mitigació de conflictes. Amb la recerca hi ha potencial per a desenvolupar més esforços de mitigació”, assegura.

“També s’estan duent a terme alguns esforços interessants d’intel·ligència artificial per predir quan és probable que es produeixin més conflictes. Això pot ajudar a advertir als gestors de la fauna i als ciutadans del carrer, de manera que puguin ser proactius a l’hora de prendre mesures per evitar els conflictes. Però aquests esforços no tenen en compte el tema del clima. Això sembla una oportunitat perfecta per incorporar la nostra creixent comprensió de com les condicions climàtiques poden influir en els conflictes”, assegura Briana Abrahms.