Escultura avantguardista i pedagogia renovadora al Museu Fundació Joan March

Una mostra del madrileny Ángel Ferrant, un artista oblidat que va revolucionar la manera d'entendre l'art a la primera meitat del segle passat

El Museu Fundació Joan March enceta una nova temporada plena de canvis. I ho fa amb una exposició que posa en valor l’obra d’un escultor molt oblidat, però que fou un renovador de l’art i l’educació del seu temps.

Relleus fets amb fang cuit, dibuixos i escultures domèstiques de petit format. Algunes mòbils. Canviants. Infinites. Són obra d’Ángel Ferrant, un artista d’avantguarda, difícil de classificar.

“Beu de moltes fonts, té aspectes constructivistes, surrealistes, però sense dubte, té un llenguatge propi”, explica Manuel Fontán del Junco, director de Museus i Exposicions de la Fundació Joan March.

Ferrant va ser un renovador de l’escultura a la primera meitat del segle XX. Va baixar-la del pedestal, per convertir-la en un objecte proper. “Un moment històric en que l’escultura deixa de ser monumental i ocupa l’àmbit public i privat com a objectes”, afegeix Fontán del Junco.

També va ser un pioner en el camp de la pedagogia. Trobant noves formes d’educar artistes, basades en el joc i l’experimentació.

Integrant de l’Escola d’Alta Mira, proper als futuristes francesos i als pedagogs de Viena. Però la guerra i la postguerra, el varen fer caure en l’oblit. Ara, Ferrant torna a viure a la Fundació Joan March, per tornar a guanyar-se el seu lloc a l’avantguarda.