En denúncies per violència masclista, encara es posa en dubte la paraula de la dona

L'Associació de Dones Juristes demana un protocol perquè els magistrats el puguin seguir a l'hora de dictar sentència

Avui diumenge, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, se celebren diferents manifestacions i activitats per commemorar el Dia arreu de les Balears. Ens demanam, però, com s’activa un protocol per protegir les víctimes i quantes dones estan sota ordre de protecció, amb mesures d’allunyament, aquí a les Balears?

Durant els primers sis mesos d’enguany, 412 dones a les Balears han sol·licitat una ordre de protecció. D’aquestes, 62 han estat denegades perquè el jutge considera que no hi ha risc. Algunes entitats critiquen que avui en dia encara es posa en dubte la paraula de la dona i, en alguns casos aïllats, pateixen el masclisme fins i tot, a l’hora de posar la denúncia.

A Europa hi ha 10 països on, en el moment de posar una denúncia per violència de gènere, automàticament se’ls adjudica protecció durant 14 dies. A Espanya, això no passa fins que hi ha judici. Aquí, en el moment de posar la denúncia, a vegades, encara se’ls hi posa en dubte. A Espanya de cada 100 sol·licituds, 37 són denegades perquè el jutge considera que no hi ha risc. I és que els jutges avui en dia encara no tenen cap protocol a seguir a l’hora de dictar sentència.

Una dona que ha sol·licitat una ordre de protecció ha de saber que pot demanar mesures civils. Avui en dia, fins a un 30% de les dones a Espanya acaba per retirar la denúncia.

Teresa López és la presidenta de l’Associació de Dones de Can Picafort. Fa 19 anys que l’associació acompanya víctimes de violència de gènere. Després de quasi dues dècades de tocar-ho amb les mans, aquesta és la seva conclusió:

“Aquesta llei, fins que no les ha mortes, no s’hi fa res. I llavors, les penes són tan suaus, tan suaus, que ells -els agressors- se donen per satisfets. I això és així de clar”

A l’any 2018, són testimonis de com encara queden casos aïllats de masclisme dins les institucions. També veuen com les víctimes se’n penedeixen o retiren la denúncia una vegada que l’han posada perquè es troben desemparades. Consideren que les penes no són suficients. López assegura que fins que no es posi més seguretat i les penes siguin més llargues, no hi veuen cap sortida.

 

Ara per ara hi ha activats 1.170 protocols de mesures per protegir les víctimes

A data de 31 d’octubre d’enguany, les darreres estadístiques que ens ha confirmat el Ministeri de l’Interior, hi ha activats a les Illes més de 1.170 casos amb protocols de mesures policials per a protegir les víctimes de violència de gènere. Val a dir que no tots els casos són recents, n’hi ha de fa anys.

Els jutjats de violència de gènere de les Balears concedeixen el 85% de les ordres de protecció. Percentatge superior a la mitjana estatal, on només se’n dicten la meitat.

Tot plegat s’entén, si ho posam en context: en els dos primers trimestres d’enguany (fins el mes de juny) les dones víctimes de violència masclista van presentar prop de 2.460 denúncies contra les seves parelles o exparelles. Som la Comunitat on més denúncies es registren de tot l’Estat. Parlam d’una taxa de denúncia més elevada que la mitjana. Ara mateix se situa en 26 casos registrats per cada 10.000 dones. La mitjana es troba en 16.

D’ençà que es va posar en marxa el sistema VIOGEN -de seguiment integral en els casos de violència de gènere- s’han activat gairebé 2.400 protocols amb qualque tipus de mesura de protecció. Els casos que han quedat inactius, són la majoria: 19.546. Hi ha força dones que retiren la denuncia contra el seu agressor.

Entre els objectius: fer predicció del riscos dels casos que es denuncien amb la finalitat de fer un seguiment i alhora de dotar de protecció a les víctimes.  Es pretén que la dona maltractada tingui un pla de seguretat personalitzat.

 

S’ha avançat molt poc en els casos de violència sexual

La directora de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona), Rosa Cursach, ha admès que en els casos de violència sexual, no s’ha avançat.

El cert és que hi ha força judicis de violència masclista que s’eternitzen -tot i que tenen preferència i són considerats ràpids (s’assenyalen per l’endemà i l’agressor se’n sol anar detingut). Amb tot, els missers especialitzats en aquests casos reclamen més mitjans i una major dotació econòmica.

Aquesta mateixa setmana, Amnistia Internacional ha denunciat la manca de protocols per a les víctimes. La ONG retreu que no hi ha centres de crisi, ni d’atenció especialitzada. Segons els experts, a les dones que han patit aquests episodis violents per part de les seves parelles o exparelles, els sol fer por denunciar. N’hi ha que fins i tot, retiren la denuncia.