1.370 caixers no bancaris, enfront de 926 gestionats per bancs

Les Illes Balears s'han convertit en la comunitat autònoma amb més caixers automàtics gestionats per empreses no bancàries

94

Les Illes Balears s’han convertit en la comunitat autònoma amb més caixers automàtics gestionats per empreses no bancàries, seguida de les Canàries i Andalusia. Actualment, n’hi ha 1.370 a l’arxipèlag, una xifra que supera els 926 dispositius que encara depenen d’entitats bancàries tradicionals. Són dades de l’Observatori d’Inclusió Financera. A més a més, el Banc d’Espanya assegura que des de l’any 2021, una de cada quatre oficines bancàries a les Balears ha tancat. Aquest buit és progressivament ocupat per empreses privades que instal·len caixers en tota mena d’establiments.

Farmàcies, supermercats, restaurants o hotels són alguns dels punts on aquests dispositius s’han anat implantant. Les empreses gestores ofereixen als negocis una retribució mensual per allotjar-los, que pot arribar als 400 euros, segons expliquen propietaris del sector. En molts casos, els comerciants valoren positivament la presència d’aquests caixers, especialment per la seva utilitat de cara als visitants estrangers. En zones turístiques, permeten als clients obtenir euros de manera immediata i consumir al mateix establiment o als voltants.

Comissions

Malgrat els avantatges, l’expansió d’aquests caixers també genera controvèrsia. Usuaris expliquen que les comissions per retirar efectiu poden arribar als dos o tres euros en alguns punts. Tot i que les empreses asseguren que no cobren directament al client, sovint és el banc de l’usuari qui aplica el càrrec posteriorment. Des de l’associació d’usuaris financers Asufin, alerten de la falta de transparència en la informació que es mostra a la pantalla dels dispositius. Segons la seva vicepresidenta a les Balears, Cristina Borrallo, molts consumidors no són conscients del cost real de l’operació i acaben assumint comissions més elevades del previst.

Responsabilitat

A diferència dels caixers bancaris tradicionals, aquests dispositius només poden dispensar efectiu. A més, en cas d’incidència, els clients han de dirigir-se directament a l’empresa gestora, ja que els establiments que els acullen no en són responsables. Així, el creixement dels caixers no bancaris reflecteix un canvi en el model d’accés als serveis financers a les Balears: més presència al carrer i als comerços, però també nous reptes en transparència i protecció del consumidor.

societat

Principi d’acord per a l’equiparació retributiva en educació concertada 0-18

Les educadores de 0-3 anys, però, estan convocades a mobilitzacions aquest dimarts

societat

Mor el sonador i ballador Toni d’en Planes als 95 anys

Figura imprescindible del ball i la música tradicional pitiüsa i fundador de la Colla de Balansat

Al número 50 del carrer Comte Cifuentes de Ciutadella ja està quasi tot a punt per a Sant Joan

És la de José Enrich, el caixer casat. Un domicili que, durant els pròxims dos anys, es convertirà en una de les localitzacions més simbòliques de la festa