1 de cada 4 litres d’aigua de les xarxes de distribució de les Illes es perd abans d’arribar a la seva destinació
El mal estat de les xarxes per un manteniment deficitari causa que, al cap de l'any, se'n perdin 35 milions de metres cúbics
392
Davant la situació de sequera dels darrers mesos, alguns ajuntaments de les Balears han prohibit omplir piscines amb aigua procedent de la xarxa municipal. Aquesta mesura, però, contrasta amb una xifra: el mal estat d’aquestes xarxes per un manteniment deficitari causa que, al cap de l’any, es perdin 35 milions de metres cúbics.
Aquesta quantitat d’aigua representa un 27% del cabal de les xarxes de distribució, càlcul obtingut de la diferència entre les extraccions d’aigua i la facturació de l’aigua. Aquest percentatge és molt més elevat als municipis de Campos, on arriba al 68%; a Sencelles i Artà, amb un 60%; o a Santa Maria del Camí, amb un 59%.
A l’altra banda, els municipis on manco aigua es tuda són Formentera, amb un 7%, Sant Lluís, amb un 12%, i Sóller, amb un 13%. Segons el Govern, la manera més efectiva per evitar tudar aigua és invertir en el manteniment de les xarxes.
Pèrdues de 35.000.000 de metres cúbics d’aigua cada any
De fet, 1 de cada 4 litres d’aigua que circula per les xarxes de distribució de les Illes es perd abans d’arribar al seu destí. “Des del anys 60, hi ha hagut poc manteniment i poca inversió i reinversió en aquesta infraestructura, la qual és bàsica”, afirma la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau.
En total, se’n perden uns 35 hectòmetres cúbics a l’any. Això és, el triple de l’aigua que cap als embassaments de Cúber i el Gorg Blau, i set vegades més de l’aigua que es consumeix a totes les piscines de l’arxipèlag.
Un dels municipis que millor ha fet feina per solucionar-ho en els darrers anys ha estat Calvià. Tot i ser el segon municipi de les Illes que més aigua consumeix, ha aconseguit reduir-ne la pèrdua d’un 38% a un 18% des del 2010. D’acord amb Javier González, gerent de Calvià 2000, per aconseguir-ho cal actualitzar aquestes xarxes a partir d’una inversió constant en el temps.
Aquests problemes amb la pèrdua d’aigua s’uneixen a l’escassa reutilització de l’aigua depurada, un altre punt que preocupa, i molt, a Recursos Hídrics. Ara només es regenera el 30% de l’aigua. Així mateix, Garau destaca la importància i necessitat d’apostar per la regeneració de l’aigua: “Això permet donar dues vegades ús a l’aigua, fet que implica que deixem d’extreure’n un volum considerable“.
Com a punt positiu, destaquen la bona conscienciació personal i domèstica que hi ha sobre l’estalvi d’aigua. Balears és la segona comunitat amb menys consum mitjà d’aigua a casa: 117 litres per habitant i dia.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
EL MÉS LLEGIT
La pujada, de 6 cèntims respecte a l'any passat, contrasta amb els 1,20 euros que es varen arribar a pagar el 2020, quan la demanda mundial de goma de garrofí es va disparar
El personal d'extinció d'Ibanat s'entrena a contrarellotge davant el nivell màxim de perill d'incendis forestals a les Balears
societat
Les flames s'han originat en un pis del carrer de Johannes Sebastian Bach d'aquest nucli