X

100 anys de la cavalcada dels Reis d’Orient de Maó, que ha fet somiar generacions senceres

Jeroni Comelles, que hi col·labora des de fa més de trenta anys, ha investigat com ha evolucionat aquesta desfilada tan estimada

02/01/2026

100 anys de la cavalcada dels Reis d’Orient de Maó, que ha fet somiar generacions senceres

38

La cavalcada dels Reis d’Orient de Maó celebra enguany el centenari: 100 anys d’història, màgia i il·lusió que han fet somiar generacions senceres. Una de les persones que hi col·labora des de fa més de trenta anys ha investigat com ha evolucionat aquesta desfilada tan estimada.

Dia 5 de gener del 1926, ses Majestats arribaven a Maó per primera vegada. És la primera cavalcada documentada a la ciutat. Estava organitzada per l’Ajuntament i per la Sociedad Noble Bruto. En aquell moment, els Reis van aterrar a la platja d’Alcalfar amb hidroavions i van entrar a cavall des del quarter de Santiago fins a la ciutat de Maó. És la primera notícia que hi ha d’una cavalcada a Maó.

En aquell moment, però, no hi havia carrosses. No va ser fins al 1944 que apareixien les primeres i… ben diferents de les actuals. “Han evolucionat molt. Nosaltres, al principi, les fèiem amb paper de diari i pasta; i ara les feim amb fibra de vidre o porexpan… tècniques molt modernes. És evident, hi ha una història, han passat uns anys i tal com la història va avançant… el progrés entra a la cavalcada de reis”, explica Jeroni Comelles, col·laborador i investigador de la cavalcada de Maó.

La primera vegada que van arribar amb vaixell al port de Maó va ser el 1958 i la tradició de tirar els caramels va començar el 1972. D’anècdotes, durant aquests anys, n’hi ha moltes. El 1975, els Reis van quedar tancats a l’ascensor de l’hospital municipal per excés de pes; el primer rei negre, Vicente Engonga, s’incorpora el 1987, però no serà fins al 1999 que el rei Baltasar i els seus patges seran persones negres i no pintades; i el 1998 va ser un any polèmic perquè, per primera i única vegada, el Rei va ser una dona.

100 anys donen per a moltes històries. El que no ha canviat mai és la il·lusió als ulls dels més petits. De tot pot passar, en una nit plena de màgia i il·lusió, que continua fent somiar grans i petits.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT