Troben el cos sense vida d’Angelita Silva De Souza
Així ho determinen les anàlisis fetes amb una mostra d'ADN

Treballadors del Parc Nacional, autoritats i ambientalistes han participat a l'acte commmemoratiu
La presència militar preservà Cabrera de la pressió turística al preu de servir de camp de maniobres.
La riquesa de Cabrera obrí els ulls primer als científics, i després a tota la societat illenca, per reivindicar la protecció de l’arxipèlag.
La mobilització social culminà fa 25 anys amb la declaració del primer Parc Nacional Maritimoterrestre.
Avui, alguns d’aquells impulsors, ja no hi són, com Fèlix Rodríguez de la Fuente. D’altres, com Joan Mayol, ponent de la llei al Parlament, o Xavier Pastor, ecologista, han pogut recollir la insígnia honorífica que també ha reconegut la tasca del GOB, Greenpeace, la Societat d’Història Natural o els primers presidents del patronat.
Una llei de tres articles, publicada ara fa un segle i totalment pionera en qüestions mediambientals, va fer possible la protecció de Cabrera, i això és el que avui s’ha commemorat. Una placa en deixarà constància a partir d’ara al Centre d’Interpetació de l’illa. Quant al futur, aquest dies conclou el procés participatiu per elaborar la proposta d’ampliació.
Del Govern esperen que, a pesar del llarg procés, l’ampliació es materialitzi dins aquesta legislatura.
Així ho determinen les anàlisis fetes amb una mostra d'ADN
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits