món

20 anys de l’11-S: la cronologia del dia en què el món sencer va canviar

L'atemptat d'Al-Qaeda a Nova York va marcar un abans i un després en el segle XXI


L’11 de setembre de 2001 el món sencer va veure en directe la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. Aquesta setmana es compleixen 20 anys d’ençà del dia en què el món sencer va canviar.

Aquell dia, a les 8.46 del matí de la costa est dels Estats Units, l’hora de dinar aquí, el vol 11 d’American Airlines, que s’havia enlairat a les 8.00 de Boston amb destinació a Los Angeles, amb 92 passatgers a bord, impactava contra la Torre Nord de les Torres Bessones.

No havien transcorregut ni 20 minuts quan un Boeing 767 de United Airlines, amb 65 persones, s’estavellava contra la Torre Sud. Un impacte que tots vam veure en directe per televisió. El món sencer ja havia connectat amb Nova York per a veure què estava passant.

I prop d’una hora després del primer impacte, un tercer avió en el qual viatjaven 64 persones des de Washington DC a Los Angeles, s’estavellava a la façana occidental de la seu del Pentàgon. I també el vol 93 de United, que va caure en un camp de Pennsilvània després que tripulació i passatgers s’enfrontessin als terroristes.

Aquells atemptats, els majors mai vists abans, perpetrats a Nova York i Washington, en els símbols del poder occidental, es van cobrar la vida 2.977 persones.

Però les víctimes van ser moltes més que les que van morir aquest dia. Molts homes i dones que van estar en primera línia, bombers i policies, van respirar fum tòxic el que va provocar la mort d’altres 3.000 persones anys després. A més, molta gent va emmalaltir de càncer i altres malalties. Ara, 20 anys després, han identificat dues víctimes mortals més: Dorothy Morgan, una treballadora d’assegurances de la ciutat de Hempstead, i un home, els familiars del qual han demanat guardar l’anonimat. La identificació d’aquestes persones, les primeres des d’octubre de 2019, han estat possible gràcies a les proves d’ADN. En el cas de Morgan, amb 47 anys quan es va produir l’atac, les seves restes van ser trobades en 2001, mentre que els de l’home que roman en l’anonimat van ser trobats el 2001, el 2002 i el 2006.

Aquells atacs van ser obra del terrorisme gihadista d’Al-Qaeda, llavors liderat per Osama Bin Laden. Aquell esdeveniment semblava marcar un abans i un després en el segle XXI.

I és que aquests atemptats van portar la guerra de l’Afganistan, la invasió de l’Iraq. George W. Bush va legitimar l’ús de la tortura per lluitar contra el terror. Va obrir el centre de detenció de Guantànamo on es van autoritzar violacions de drets humans. També es va iniciar un programa de control social i de vigilància massiva, detencions fora de la jurisdicció estatunidenca.

També provocaren el ressorgiment del terrorisme global, els atemptats de Madrid, de Londres, de París, l’aparició d’Estat Islàmic… I, en general, una sensació d’inseguretat a escala mundial, que encara dura i que ha donat a alguns governs, com el nord-americà, una excusa per a retallar les llibertats individuals.

Guerres de l’Afganistan i de l’Iraq

Immediatament després dels atemptats els Estats Units va començar la seva resposta. Bush va prometre acabar amb Al Qaeda i Bin Laden i fins i tot amb tots els grups terroristes internacionals. Tan sols 72 hores després dels atemptats, Bin Laden ja era l’home més buscat del món.
Seguiria la guerra contra l’Afganistan, amb el nom d’Operació Llibertat Duradora, perquè el seu govern talibà es va negar a lliurar-los a Bin Laden. El líder d’Al Qaeda acabaria caient en una operació de les forces especials estatunidenques en el Pakistan, deu anys més tard dels atemptats, i sota la presidència de Barack Obama.

Els Estats Units havien tret als talibans del govern i havien eliminat Bin Laden. Tot i això la guerra no va acabar mai i vint anys després els islamistes radicals han tornat a recuperar el poder i hem assistit a la retirada de les tropes internacionals del país.

L’any 2003 els Estats Units començaria una altra guerra, aquesta vegada amb l’Iraq. Acusaven el país governat per Sadam Husein de col·laborar amb Al-Qaeda i de tenir “armes de destrucció massiva”, un fet que va resultar ser fals i l’excusa per a iniciar el conflicte i, de pas, arrossegar a alguns dels seus aliats europeus a la guerra, com Espanya.

Atemptats de Madrid, Londres París…

I mentre els Estats Units iniciaven aquests conflictes bèl·lics que s’allarguen fins al dia d’avui, els terroristes contraatacaven sembrant el terror amb atemptats en països aliats. El primer i un dels que va registrar més víctimes, va ser el de la madrilenya estació d’Atocha, l’11 de març de 2004, on van morir 192 persones.

Li seguirien els atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres, amb 56 morts. Els dos a París: el 7 gener de 2015 a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo amb 13 morts i el 13 de novembre de 2015 amb 90 morts a la sala Bataclan i 40 a altres indrets, i que aquest dimecres 8 de setembre arriba en els tribunals. I el de Brussel·les, l’any 2016, amb 32 morts.

Retallada dels drets fonamentals

Al mateix temps que iniciava la guerra a l’Afganistan, Bush va signar una de les lleis més polèmiques de la història dels Estats Units: la Patrior Act, que retallava les llibertats fonamentals de la ciutadania autoritzant el govern a punxar els telèfons de qualsevol o entrar en domicilis de sospitosos sense previ avís. I a empresonar per terrorisme sense proves, només per meres sospites, i per un temps il·limitat.

L’any 2013 Edward Snowden va revelar que l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units espiava sistemàticament, líders mundials inclosos: els correus electrònics, les trucades de telèfon, les dades de Google i les xarxes socials com Facebook o Twitter.

Vint anys després dels atemptats de l’11-S dues imatges retraten el món: l’assalt al Capitoli i els avions enlairant-se des de Kabul, fugint del desastre.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Cinc alpinistes morts al mont Elbrús de Rússia

Patiren condicions meteorològiques extremes

Macron i Biden es reuniran a l’octubre per rebaixar la tensió creada per la crisi dels submarins

El president gal es mostrà indignat pel pacte de defensa creat entre Estats Units, Austràlia i Regne Unit, per no...

Biden anuncia més control a la frontera de Mèxic

Polèmica als Estats Units per unes imatges de la policia a cavall assetjant als immigrants per evitar que entrin al...

Trudeau guanya les eleccions al Canadà

No obté la majoria absoluta i haurà de cercar suports