El darrer informe de la Sindicatura de Comptes de les Balears SCIB sobre els comptes generals de les entitats locals el 2017, els ajuntaments de Costitx, Lloret i Palma, superen el 130% la quota de devolució en serveis als seus veïnats, respecte al que han de pagar per via tributària.
Costitx amb un 146% de mitjana, el consistori destina 855 euros a cada habitant. En els pressupostos generals aposten pel capítol 2, el de serveis que ofereixen, i deixen el capítol 6, el d’inversions en millores o noves infraestructures, al finançament extern. Doblers que principalment arriben del Consell de Mallorca o del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.
Un exemple d’aquest tipus de gestió és la recent aprovació dels Estatuts per compartir amb Escorca el lloc del secretari interventor de l’ajuntament, i així compartir despeses. És una de les mesures concretes de gestió compartida per prestar determinats serveis obligatoris de competència municipal, que determina la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. Tot, amb l’objectiu de racionalitzar l’estructura organitzativa dels ajuntaments, d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera.
Darrere Costitx, Lloret retorna als seus ciutadans el 142% dels doblers que recapta en impostos, i Palma en tercera posició, un 131%, 1.255 euros, tot i tenir molta més població. En l’altre extrem, Sant Joan de Labritja, Montuïri i ses Salines presenten una devolució als residents de menys del 60%. Dediquen, així, una part significativa dels ingressos tributaris a despeses que no suposen cap servei directe cap als seus ciutadans o d’estalvi.
La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears conclou que el retorn elevat d’alguns municipis pot suposar un problema de sostenibilitat en el futur, segons com aquestes entitats financin el desequilibri que pugui donar-se en algun moment.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular