434 migrants moriren en la Mediterrània mentre arribaven a les costes espanyoles per la ruta algeriana el 2023

Són dades de l'informe que presenta el col·lectiu "Caminando Fronteras"

Fotografia de Joan Mateu Parra.

31

434 migrants moriren en la Mediterrània mentre arribaven a les costes espanyoles per la ruta algeriana el 2023. En total, 6.618 persones van morir l’any passat intentant arribar a Espanya per la mar, amb una mitjana de 18 persones cada dia. És el balanç que fa el col·lectiu “Caminando Fronteras” en el seu informe presentat aquest dimarts “Monitoratge Dret a la Vida”, en què qualifiquen l’any 2023 com el més mortífer des que començaren a tenir-ne registres el 2007. Del total de morts, la gran majoria, 6.007, va morir en la ruta atlàntica fins a Canàries.

Entre les persones que van perdre la vida en les rutes d’accés a Espanya al llarg de l’any, hi havia 363 dones i 384 infants.

“Caminando Fronteras”, que obté les xifres a través de les alertes que reben des de la mar i amb la informació de familiars i comunitats migrants, ha comptabilitzat 84 embarcacions que van desaparèixer amb totes les persones a bord el 2023. Els mesos d’octubre (2.370), juny (1.197) i novembre (1.023) concentren la majoria de les víctimes, de 17 nacionalitats.

Rutés més llargues i perilloses fins a Canàries

Les dades situen la ruta canària, a través de l’Atlàntic, com “la regió migratòria més letal del món” i posen la mirada en el recent augment de sortides des de llocs més llunyans, com Mauritània, el Senegal i Gàmbia.

Suposen un reflex de l’augment de barques procedents del Senegal a partir del mes de juny, fruit de la gran inestabilitat social i política del país. Més de la meitat de les víctimes mortals registrades en el seu camí a Canàries (3.176) viatjaven des d’aquest Estat.

Per darrere del Senegal, els migrants que van morir el 2023 en el seu intent d’arribar a l’arxipèlag canari viatjaven des de la costa situada entre Agadir (el Marroc) i Dajla (Sàhara Occidental), és el cas de 1.418 de les víctimes mortals; de Gàmbia, des d’on viatjaven 1.018 dels migrants morts, i Mauritània, des d’on van sortir 395 de les persones que van perdre la vida.

L’omissió del deure de socors com a pràctica de control migratori

Segons la recerca duta a terme per “Caminando Fronteras”, en moltes de les tragèdies documentades no es van activar mitjans de recerca i de salvament o, si es va fer, va anar amb una “tardança important” que va posar en risc la vida de les persones.

A més, sovint els serveis especialitzats només van intervenir en el moment del rescat a la gent que està en l’embarcació, però no van continuar amb les tasques de recerca de possibles supervivents ni la recuperació de cadàvers.

S’ha incrementat l’ús de mètodes de recerques passives, consistents a emetre una alerta als vaixells comercials i d’esbarjo que patrullen la zona per si localitzen l’embarcació, en detriment de l’activació de mitjans propis. La coordinadora i autora de l’informe, Helena Maleno, ha denunciat que “s’ha establert a les fronteres de l’Estat espanyol l’omissió del deure de socors com una pràctica de control migratori”. Segons la seva anàlisi, els acords amb els països d’origen com el Marroc estan basats en l’externalització de fronteres, la qual cosa porta Espanya a “pressionar” perquè els rescats siguin efectuats per aquests altres Estats, fins i tot quan no tenen mitjans suficients.

I per això, al seu judici, Espanya no dedica tots els recursos dels quals disposa: “La capacitat de salvar vides és aquí, la tenim. Si implementéssim els mateixos mitjans que implementem quan parlem d’embarcacions que estan en la mar que són creuers, pesquers o embarcacions de persones europees, si aquests mateixos mitjans s’apliquessin, aquesta massacre es reduiria de manera important”, ha assenyalat.

Notícies relacionades >

Joan Mateu Parra, fotoperiodista a l’Open Arms: “La Mediterrània pot ser un paradís, però també un cementeri”

Una seixantena de migrants han desaparegut el darrer any a la mar en el trajecte cap a Balears

El cadàver d’un bebè trobat a una platja de Tarragona pertany a una nina migrant d’Algèria que va naufragar prop de Balears

Open Arms lamenta que mai no hi haurà un recompte exacte dels migrants que moren naufragats a la Mediterrània

societat

Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees

El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats

societat

Reconstruir les cases afectades per la dana a València

Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris

societat

Ciutadella limita, per primera vegada, la participació en la colcada de les festes de Sant Joan

Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys

societat

Reviu una dona al tanatori de Palma que havien donat per morta

Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia