Illes Balears
434 migrants moriren en la Mediterrània mentre arribaven a les costes espanyoles per la ruta algeriana el 2023
Són dades de l'informe que presenta el col·lectiu "Caminando Fronteras"
09/01/2024
Fotografia de Joan Mateu Parra.
23434 migrants moriren en la Mediterrània mentre arribaven a les costes espanyoles per la ruta algeriana el 2023. En total, 6.618 persones van morir l’any passat intentant arribar a Espanya per la mar, amb una mitjana de 18 persones cada dia. És el balanç que fa el col·lectiu “Caminando Fronteras” en el seu informe presentat aquest dimarts “Monitoratge Dret a la Vida”, en què qualifiquen l’any 2023 com el més mortífer des que començaren a tenir-ne registres el 2007. Del total de morts, la gran majoria, 6.007, va morir en la ruta atlàntica fins a Canàries.
Entre les persones que van perdre la vida en les rutes d’accés a Espanya al llarg de l’any, hi havia 363 dones i 384 infants.
“Caminando Fronteras”, que obté les xifres a través de les alertes que reben des de la mar i amb la informació de familiars i comunitats migrants, ha comptabilitzat 84 embarcacions que van desaparèixer amb totes les persones a bord el 2023. Els mesos d’octubre (2.370), juny (1.197) i novembre (1.023) concentren la majoria de les víctimes, de 17 nacionalitats.
Rutés més llargues i perilloses fins a Canàries
Les dades situen la ruta canària, a través de l’Atlàntic, com “la regió migratòria més letal del món” i posen la mirada en el recent augment de sortides des de llocs més llunyans, com Mauritània, el Senegal i Gàmbia.
Suposen un reflex de l’augment de barques procedents del Senegal a partir del mes de juny, fruit de la gran inestabilitat social i política del país. Més de la meitat de les víctimes mortals registrades en el seu camí a Canàries (3.176) viatjaven des d’aquest Estat.
Per darrere del Senegal, els migrants que van morir el 2023 en el seu intent d’arribar a l’arxipèlag canari viatjaven des de la costa situada entre Agadir (el Marroc) i Dajla (Sàhara Occidental), és el cas de 1.418 de les víctimes mortals; de Gàmbia, des d’on viatjaven 1.018 dels migrants morts, i Mauritània, des d’on van sortir 395 de les persones que van perdre la vida.
L’omissió del deure de socors com a pràctica de control migratori
Segons la recerca duta a terme per “Caminando Fronteras”, en moltes de les tragèdies documentades no es van activar mitjans de recerca i de salvament o, si es va fer, va anar amb una “tardança important” que va posar en risc la vida de les persones.
A més, sovint els serveis especialitzats només van intervenir en el moment del rescat a la gent que està en l’embarcació, però no van continuar amb les tasques de recerca de possibles supervivents ni la recuperació de cadàvers.
S’ha incrementat l’ús de mètodes de recerques passives, consistents a emetre una alerta als vaixells comercials i d’esbarjo que patrullen la zona per si localitzen l’embarcació, en detriment de l’activació de mitjans propis. La coordinadora i autora de l’informe, Helena Maleno, ha denunciat que “s’ha establert a les fronteres de l’Estat espanyol l’omissió del deure de socors com una pràctica de control migratori”. Segons la seva anàlisi, els acords amb els països d’origen com el Marroc estan basats en l’externalització de fronteres, la qual cosa porta Espanya a “pressionar” perquè els rescats siguin efectuats per aquests altres Estats, fins i tot quan no tenen mitjans suficients.
I per això, al seu judici, Espanya no dedica tots els recursos dels quals disposa: “La capacitat de salvar vides és aquí, la tenim. Si implementéssim els mateixos mitjans que implementem quan parlem d’embarcacions que estan en la mar que són creuers, pesquers o embarcacions de persones europees, si aquests mateixos mitjans s’apliquessin, aquesta massacre es reduiria de manera important”, ha assenyalat.
Imatge de la roda de premsa celebrada aquests dimarts en la qual han presentat l’informe dels migrants morts el 2023.
Notícies relacionades >
09/01/2024
Comentaris:
(*) Camps obligatorisSis persones ferides per l’esfondrament d’un aljub a Cura
Quatre persones n'han pogut sortir i dues més hi han quedat atrapades
La tempesta obliga a tancar diverses platges del nord de Menorca
Els bombers també han hagut d'intervenir per treure aigua en alguns domicilis de Maó i Ciutadella
‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
