Illes Balears
La delegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, afirma que les reduccions de pena per la Llei del 'sí és sí' són manco que els presos condemnats per violència masclista
25/01/2023
La violència de gènere va posar fi a la vida de 49 dones i dos menors durant l’any 2022. A més, 38 infants van quedar orfes. Són les dades provisionals presentades aquest dimecres per la Delegació del govern espanyol contra la Violència de Gènere. La delegada, Victoria Rosell, ha explicat també que més del 40% d’aquestes víctimes havien denunciat prèviament el seu assassí. “Pot passar que podem confirmar o treure algun assassinat de la llista en els anys següents, segons avancen les investigacions”, ha apuntat Rosell, qui ha assegurat que no hi ha cap cas en investigació pendent de confirmar.
Rosell, però, ha defensat la llei de ‘només sí és sí’ assegurant que malgrat que s’hagin reduït penes en homes condemnats, suposen manco dels empresonats per violència masclista. També, ha afirmat que el nou text dificulta l’accés d’aquestes persones a l’excarceració. Segons les darreres dades, a les Illes s’han revisat 18 condemnes i, en dos dels casos, han suposat la sortida de la presó.
De fet, Rosell ha anunciat que el Ministeri d’Igualtat ja ha instal·lat dispositius de seguiment telemàtic a agressors sexuals excarcerats per l’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’.
Aquesta és una de les mesures que inclou la norma, en què s’estipula l’ampliació de l’ús d’aquests dispositius no sols per a víctimes de violència de gènere —els agressors del qual són parelles o exparelles—, sinó també per a altres tipus de víctimes de violència masclista, sempre que els seus agressors tinguin penes d’allunyament pendents i la instal·lació de la polsera es faci per ordre judicial.
Rosell ha expressat que mesures com aquesta pretenen “tancar la bretxa de protecció que hi havia entre una violència i una altra” i ha posat l’accent en altres punts de la llei que apunten en aquesta direcció. És el cas de la disposició final quarta, que modifica l’article 36 del Codi Penal per a impedir l’accés de l’agressor al tercer grau penitenciari fins que no hagi complert la meitat de la condemna i si no hi ha un informe sobre l’aprofitament pel reu del programa de tractament per a condemnats per agressió sexual.
“Aquest punt retarda la posada en llibertat”, ha subratllat Rosell, qui també assenyala que després de l’excarceració d’aquests presos “sempre hauria d’estar vigent una ordre d’allunyament” d’entre 1 i 10 anys de durada posteriors a la pena de presó.
La delegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere ha reconegut que “som en un moment difícil d’impacte d’una nova llei sobre un antic sistema”, la qual cosa causa “desajustament”, encara que s’ha mostrat convençuda que les dones “saben que, malgrat les veus que intenten esborrar els assoliments d’aquesta llei, estaran més segures abans, durant i després del procés”.
“Més dones denunciaran i en principi haurien de produir-se més condemnes i més eficaces”, ha asseverat Rosell, qui defensa que les víctimes “rebran més atenció psicològica, jurídica, social, i més reparació, a més de patir menys revictimització dins del procés”.
49 dones assassinades
Les xifres de l’any anterior són les més baixes, juntament amb les de 2016 i 2020, quan també van assassinar a 49 dones. La xifra històrica més baixa va ser la de 2021, amb 48 assassinades.
De les 49, 21 havia interposat una denúncia, i en 11 d’aquests casos s’havien adoptat mesures de prevenció. De fet, cinc de les assassinades encara tenien mesures de protecció vigents en el moment de l’assassinat.
En el tipus de relació, en 32 casos l’agressor era el cònjuge o parella de la víctima; en 7, tots dos es trobaven en fase de ruptura, i en 10, eren exparella.
Quant als agressors, 10 dels 49 agressors es van suïcidar després de cometre l’assassinat, la qual cosa vol dir que no podran ser jutjats, i altres nou ho van intentar.
Rosell ha avançat que les dades finals sobre feminicidis per a 2022 —el primer any en què s’han comptabilitzat aquesta mena de crims— es faran oficials abans que acabi el primer trimestre d’enguany.
Sobre els recursos de titularitat de la Delegació del Govern, el servei d’atenció 016 va rebre 102.391 crides pertinents, 1.499 consultes per correu, 6.063 consultes per WhatsApp i 2.167 per xat en línia, un servei que va començar el passat 15 de setembre.
A 31 de desembre de 2022, hi havia 3.056 dispositius telemàtics de seguiment de les mesures d’allunyament instal·lats, un 16,64% més que en 2021, i el servei Atenpro tenia 17.062 usuàries actives.
25/01/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
