societat

El perillós doble mite: “Els homes sanitaris no ploren, i no poden emmalaltir-se”

Durant els 10 mesos de pandèmia 521 professionals que treballen a primera línia de la Covid han demanat ajuda psicològica

Una professional sanitària descansa després de diverses hores realitzant proves PCR. EFE/Enric Fontcuberta


2Set de cada deu sanitaris que han demanat ajuda psicològica per fer front als trastorns mentals derivats de la Covid han estat dones. Els homes, sobretot els homes metge, han estat més reticents a recórrer a aquest servei per fer front a quadres d’ansietat o depressions.

En declaracions a IB3 Ràdio, el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, explica que hi ha un doble mite que ha fet que els homes sanitaris no hagin reclamat ajuda psicològica, una ajuda necessària per evitar que els trastorns mentals es cronifiquin: “Hi ha el mite que diu que l’home no plora i també s’ha cregut que els professionals sanitaris són com semideus i no es poden posar malament. Nosaltres això ho veim molt, sobretot en els homes”.

Tot i l’alt estrès que pateix el col·lectiu sanitari, durant els 10 mesos de pandèmia tan sols 521 professionals de la salut que treballen a primera línia de la Covid han demanat ajuda psicològica al Servei de Salut. Entre els mesos de març i juny el servei d’atenció psicològica de Salut va atendre 499 sol·licituds, però del juliol ençà la xifra s’ha reduït a 22 peticions d’ajuda. Lafau afirma que hi ha diferents motius pels quals tants pocs sanitaris han demanat ajuda psicològica: “Un d’ells potser que sigui la decepció que viuen ara”.

La majoria de peticions d’ajuda dels sanitaris han estat per viure situacions d’angoixa, en un segon lloc hi ha hagut les consultes per tristesa i depressió ja que han vist la mort de prop. Els psicòlegs també els han atès per estrès posttraumàtic i també han vist professionals cremats.

TESTIMONI EN PRIMERA PERSONA:

Mary Domíngez, auxiliar d’infermeria de 53 anys que treballa a les urgències de l’Hospital Mateu Orfila, ha volgut explicar a IB3 Ràdio com són algunes de les crisis d’ansietat que pateix. Fa anys que fou diagnosticada de depressió ansiosa. Amb l’arribada de la pandèmia va començar a patir aquests episodis a la feina.

Domíngez explica que el motiu és el gran estrès que pateix a la feina. Ha de tenir molta cura de protegir als malalts, de protegir-se a ella. A més, la relació amb els pacients -alguns dels quals pateixen Covid- ha canviat per complet. Aquesta auxiliar d’infermeria treu una lectura positiva del tot el viscut a causa de la crisi sanitària. Ella ha estudiat psicologia cognitiva i també és activista de l’ONG 3 Salut Mental per ajudar a altres persones a superar la malaltia i no estigmatitzar-se. “Quan tenc una crisi d’ansietat em pega un dolor al pit i sembla com si em faltàs l’alè”, explica.


Els experts avisen: “A partir d’ara augmentaran les consultes de salut mental”

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. Marina Gil Valldeperas 15/01/2021

    Molt ben explicat MaryD i Oriol.
    Encara els homes metges o auxiliars tenen recel a demanar ajuda. Les dones som més obertes, qualqunes. Espero que canviï..

Cercador |


més contingut relacionat

Les completes de Sant Antoni a Artà, sense públic

Només setze persones han assistit a l'interior de l'església

Les completes a Sa Pobla, a porta tancada

Les restriccions han obligat a suspendre les festes

Menorca assoleix el rècord de contagis: 50 nous positius en 24 hores

Des d'aquest dissabte, les trobades a l'interior i l'exterior són d'un màxim de 6 persones i de 2 nuclis familiars