La pandèmia dinamita les possibilitats dels joves: un 36% no te cap classe d’ingrés

El Banc d'Espanya avisa: hi ha més precarietat que mai i gairebé cap possibilitat d'abandonar el niu

Imatge d'arxiu.

S’han acabat les generacions que viuran millor que els seus pares. El Banc d’Espanya avisa: “Els joves presenten una taxa d’ocupació menor a la resta de la població i una taxa significativament major d’individus sense ingressos laborals, element clau a l’efecte d’analitzar l’evolució de la desigualtat”. De fet, un 36% no te cap classe d’ingrés arran de la pandèmia, segons l’enquesta sobre els efectes econòmics i polítics de la COVID-19 a Espanya, Martinez-Bravo i Sanz.

Els menors de 30 anys tenen una vinculació fràgil amb el mercat laboral. El Banc d’Espanya ha detectat una acusada reducció recent tant de les hores (augment de la taxa de parcialitat –no desitjada-, com de la durada dels seus contractes.

A més, amb tot això de la pandèmia, els joves i treballadors temporals i de poca antiguitat s’han beneficiat menys dels ERTOs.

L’accés a l’habitatge és quelcom crític, que dinamita qualsevol possibilitat d’abandonar el niu. Les dificultats laborals i financeres retarden l’edat d’emancipació. Entorn del 87% dels nascuts en 1988 vivia amb els seus pares als 26 anys, un percentatge 5 punts major que el dels nascuts en 1976. És més, la proporció d’individus joves que posseeixen el seu habitatge de residència als 30 anys ha anat disminuint per als nascuts a partir de 1980. El 7% dels nascuts en 1988 posseïa el seu habitatge principal als 29 anys; entre els nascuts en 1976, aquest percentatge era del 26%. Això es tradueix en un decreixement de gairebé un 20%: un de cada cinc joves ha perdut la capacitat d’adquirir una llar.