El plàstic potser no tornarà mai però de nou arriba la moda retro, clau de l’èxit

La darrera campanya del Govern, per fomentar els productes reutilitzables, ja s'ha fet viral per l'ús de codis culturals basats en referents televisius

Ja és viral. Potser “hi ha modes que no haurien de tornar mai” però el que està clar és que el retorn, precisament, d’una estètica a les acaballes dels anys 1980 ha provocat que la campanya del Govern ‘Passa del plàstic’ ja tingui més de 130.000 visualitzacions -i pujant- només a Twitter i superen les 9.000 a Instagram en només 24 hores. Fora números, es tracta d’una campanya governamental inèdita que reflexa les tendències de la cultura popular actuals, tot basat amb referents audiovisuals del mon televisiu que en molts casos han esdevingut mems. Perquè, qui no ha vist mai dues madones amb una bossa de plàstic al cap per resguardar-se de la pluja?

La campanya es dirigeix a un públic, ens explica el director general de Comunicació del Govern, Álvaro Gil, d’entre 25-30 anys fins als 50. Una llarga franja d’edat “on tothom recordaria com una cosa espantosa” algunes de les referències que apareixen a la campanya. Potser en aquests ‘feliços anys vint’, que estaran marcats per la pandèmia, trobam ‘horroroses’ les modes del passat però sens dubte esdevenen art en el pas del temps capaces de generar un discurs com les de la campanya que, amb humor, ens demana no fer ús dels plàstics.

Després de més d’un any de pandèmia, amb missatges institucionals per explicar les restriccions amb què es pot fer i què no, “la gent ja n’està esgotada i vam estar d’acord que devíem de fer una cosa desenfadada”, explica Gil. ‘Arrivederci‘ o ‘Nasti de plàstic‘ són alguns dels conceptes que apareixen a la campanya i que amb un ‘Efectiviwonder‘ o un ‘Yes verywell fandango‘ ja tindríem l’argot que defineix una època. I amb l’ús dels 4:3, la relació d’aspecte en amplada i llargada més utilitzada als televisors i vídeos d’aquells anys que va quedar obsolet amb la implantació dels 16:9 o el format horitzontal dels televisors actuals.

Tot ben lligat amb la música creada per l’artista mallorquí Inot. El polifacètic músic, que ha participat en diversos concursos de Talent Show, ha composat la cançó, que acaba enganxant pel seu ritme i harmonies d’aquella moda que per alguns es pensaven que estava enterrada. “Ja ens han demanat si està penjada la cançó a alguna plataforma musical”, explica el director de Comunicació.

De fet, el mateix Inot posa la veu en off a l’espot i també  interpreta el perruquer que fa un “pentinat incomprensible que recordes amb horror”, semblant a l’estil de famosos futbolistes que van marcar tendència entre els adolescents. Cares també molt conegudes com Lina Mira i Toni Pons, els quals interpreten, a la resta de vídeos píndoles de la campanya, a dos presentadors d’una telebotiga dels anys 90 per explicar les alternatives més sostenibles per evitar l’ús de plàstics i estris d’un sol ús. Unes píndoles que han comptat amb l’assessorament de Neus Albertí, Neus Sunyer i Joan Gayà del departament de la Conselleria de Medi Ambient.

Els diferents vídeos de la campanya han estat dirigits per Jero Salleras i Marta Fernández, assessors tècnics de la Direcció General de Comunicació, i Riki Peitx, de Nova Produccions. També ha comptat amb el vestuari de Rosa Masagué i la producció de Paula Serra i Mateo Zanoguera. A més, l’elenc d’intèrprets són Fabián Garcia, Albert Ferrer, Marta Ferrer, Colau Cortès, Aina Segura, Antonia Timoner i Aina Zuazaga.

La campanya també comptarà amb GIFs per llençar a les xarxes socials els diferents missatges a favor dels productes reutilitzables. Un format, el GIF, que va començar per dotar d’imatges en moviment amb una baixa resolució a les primeres pàgines web de la història d’internet. Va acabar desapareixent però ha tornat com un format fàcil i senzill per a mostrar petits fragments de vídeo de forma repetitiva amb la facilitat de poder-lo compartir amb molts pocs bits de transmissió.

I tot plegat, i com tot document visual que esdevé viral també li acompanya multitud de missatges a les xarxes socials tan a favor com en contra:

Què és aquesta meravella PARFAVAR 💫 qualcú sap qui l’ha fet? https://t.co/pTk7Zwru79

— Ann Perelló (@AnnM_Perello) May 10, 2021

Qui és queixava dels cossiers de Manel ja té nou entreteniment. https://t.co/tvAfGcJEke

— Joan Estelrich (@JoanEstelLlull) May 10, 2021

https://twitter.com/MiqueladroverM/status/1391747354500468741?s=20

https://twitter.com/marcbonastra/status/1391839348568514563?s=20

El gobierno de Balears se ha pasado internet 😝😍 https://t.co/axlGdvpfbY

— Jesús Gallent (@JesusGallent) May 10, 2021

El haterisme a aquest vídeo és el millor detector de boomers https://t.co/gq6wl6EVk1

— Polo de Llet (@polodellet) May 10, 2021

Pagar impostos per això. https://t.co/YHBq2F9K2u

— Mallorca Insonora (@Mallorcainsono1) May 10, 2021

Francina, la intención es buena. Pero el cringe que da es tremendo. https://t.co/BkuuI6RXrq

— Gabriel Souza R. (@itsxmegabi) May 10, 2021