Recuperen les tonades i cançons que cantaven antigament els treballadors
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
El projecte té previst dur a terme projectes de restauració d'aquestes praderies marines
Imatge d'un dels moments de recollida de mostres a Cala Blanca, Ciutadella, Menorca.
310El projecte ARTEMIS fa l’estudi de l’estat ecològic de la praderia de posidònia a cala Blanca, Ciutadella. El realitzen científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i l’OBSAM-IME.
La praderia de posidònia oceànica situada davant de les costes de cala Blanca (Menorca) serà un dels quatre llocs pilot a la Mediterrània del projecte INTERREG EuroMED ARTEMIS, juntament amb els altres tres llocs pilot situats a Creta (Grècia), i a Itàlia: Sardenya i Monfalcone. El projecte té previst dur a terme projectes de restauració d’aquestes praderies marines, així com l’avaluació del valor econòmic i financer dels beneficis per a la societat que proporcionen aquests importants ecosistemes.
Aquests dies s’estan fent les campanyes de treballs submarins a Menorca de recollida de dades que serviran per calcular els indicadors d’avaluació de l’estat de la praderia de posidònia i de la biodiversitat associada, prèviament a l’actuació de restauració. L’objectiu és conèixer l’estat inicial de la biodiversitat (o Baseline), que posteriorment permetrà als científics seguir-ne l’evolució i avaluar l’efecte de la restauració sobre el conjunt de la praderia de posidònia.
La metodologia segueix les directrius establertes pels socis del projecte ARTEMIS per avaluar el Baseline dels serveis ecosistèmics de la mateixa manera a les praderies situades als quatre llocs pilot. Algunes de les dades que recullen els científics són: la cobertura del fons marí per la praderia, la densitat de feixos foliars de la posidònia, la taxa de creixement vertical del rizoma de la posidònia, la biomassa d’epífits (organismes que colonitzen la superfície de les fulles de la planta), la pressió herbívora sobre la praderia, la fauna (invertebrats) bentònica, etc. Totes aquestes dades, juntament amb el processament de les mostres recollides al laboratori, permetran el càlcul dels indicadors de biodiversitat i, per tant, conèixer l’estat ecològic de la praderia.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
Ferides sa mare i la padrina, que han estat traslladades a un centre hospitalari