Acaben les tasques d’exhumació a la fossa de Porreres

Entre les dues campanyes s'han recuperat 93 cossos i 14 ja s'han pogut identificar

Han acabat les tasques d’exhumació de la fossa de Porreres. L’equip tècnic Aranzadi, que inicià el projecte l’any 2016, ha aconseguit recuperar entre les dues campanyes d’excavacions 93 cossos de víctimes de la repressió franquista.

Porreres va ser el primer municipi de Mallorca on es va obrir una fossa documentada, on se sabia que hi havia víctimes de la Guerra Civil, l’Associació Memòria de Mallorca lluita perquè les tasques no aturin i se’n puguin exhumar moltes més.

En aquesta segona campanya s’han obert cinc fosses i s’han trobat 44 cossos. Tots morts d’un tret al cap, i gràcies als objectes personals que alguns portaven a sobre, se sap que eren presos.
Entre les restes no ha aparegut cap cos de dona, i es perd tota esperança de trobar, almanco a Porreres, el cos de la política i sindicalista Aurora Picornell.

Memòria històrica de Mallorca demana que no s’aturi de fer feina per trobar les víctimes de la guerra, i sobretot per identificar els cossos i poder retornar-los a les seves famílies.
Ajuntament i Govern volen, ara, convertir el cementiri en un espai de record i homenatge a les víctimes del franquisme.

Entre les dues campanyes d’exhumació s’han aconseguit trobar 93 cossos, 14 dels quals ja varen poder ser identificats.

 

Homes, la majoria d’entre 20 i 50 anys

Una vegada finalitzat el treball de camp, els estudis antropològics que s’han posat en marxa estan confirmant les observacions realitzades durant les excavacions respecte a les lesions relacionades amb la causa de mort de les víctimes. A les cinc fosses excavades s’han recuperat projectils i a tres d’elles, a més, casquets. Segons una nota de premsa del Govern, es confirma, a més, que totes les víctimes localitzades són homes, la majoria d’edats compreses entre els 20 i els 50 anys, tot i que alguns superen la cinquantena.

Associats als individus, s’han recuperat restes de peces de roba d’abric i calçat, a més d’objectes personals com mines de llapis, un tinter, un plomí, tabaqueres, caixes de pastilles contra la tos de diferent procedència, filtres de tabac i elements de higiene personal —raspall de dents, tres pintes, etc.

Se sospita que gran part de les víctimes provenen de tretes de les presons de Can Mir i Bellver realitzades entre els mesos de gener a març de 1937. No es descarta però, que algunes persones fossin conduïdes directament dels seus pobles d’origen, sense passar per la presó.

En aquests moments, les antropòlogues d’Aranzadi continuen amb les anàlisis antropològiques de les restes localitzades. Una vegada finalitzats, es prendran mostres individualitzades de les restes per a la posterior anàlisi genètica, que consisteix en la comparació entre les mostres donades per familiars i les mostres obtingudes de les restes de cara a una possible identificació positiva. Un treball, el de l’anàlisi genètica, que es realitzarà en els pròxims mesos en les instal·lacions del laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc de Vitoria-Gasteiz.