Almanco quatre detinguts en una operació de la Guàrdia Civil a Palma relacionada amb robatoris a la Part Forana
El dispositiu, sota secret de sumari, ha inclòs escorcolls en una finca del barri palmesà i el trasllat de material intervingut
Una sèrie que obre els ulls sobre les perilloses narratives digitals entre joves: una oportunitat per parlar, no per alarmar-se
Són molts els que ja han vist la sèrie Adolescència, una ficció que tracta qüestions preocupants que afecten el món digital juvenil. La trama gira entorn de quatre conceptes clau, sovint coneguts només entre els joves:
Regla del 80/20: la creença que el 80% de les dones només se sent atreta pel 20% dels homes, creant així una competició desigual i frustrant per aconseguir èxit en les relacions.
Masclosfera: conjunt de webs, blogs i fòrums que promouen una masculinitat tòxica, sovint basada en la misogínia i l’oposició radical al feminisme.
Celibataris involuntaris (incels): influenciadors que difonen discursos perillosos de menyspreu a les dones i promouen suposades ‘tècniques’ de seducció basades en la superioritat masculina.
Teoria de la píndola vermella: inspirada en Matrix, fa referència a l’elecció entre conèixer una veritat dura i transformadora (la píndola vermella) o viure en una ignorància aparentment còmoda (la píndola blava).
Al carrer, hem sortit a demanar opinió sobre la sèrie i els conceptes que posa sobre la taula. Ens hem trobat amb preocupació, sobretot entre els adults, davant la perillositat amagada dins les xarxes socials i el seu impacte en els adolescents. Alguns ens deien: “Preocupa, i el perill és que amb això poden fer mal a molta gent”, i també destacaven la importància de fer-los veure que “no tot el que veuen és veritat”. Tot i ser una ficció, la sèrie es basa en la vida de dos adolescents de la Gran Bretanya, fet que fa que molts pares la visquin com una realitat més propera.
Aquesta preocupació, però, no hauria de generar alarma, sinó més aviat ser una oportunitat per obrir converses importants dins les famílies. Així ho recomanen els experts, com Catalina Calafat, psicòloga especialitzada, que afirma: “Moltes vegades a consulta em trobo amb pares que no saben com abordar temes de sexualitat o qüestions més íntimes amb els seus fills”.
Pel que fa als joves, molts reconeixen haver consumit aquest tipus de contingut, tot i que sovint ho fan sense ser-ne del tot conscients. Afirmen que coneixen els conceptes que tracta la sèrie i que, en molts casos, els han vist circular per xarxes socials. Alguns admeten que aquest contingut pot semblar inofensiu al principi, però que, quan es para atenció, es detecten missatges preocupants que es normalitzen amb facilitat. Fins i tot, en algunes ocasions, aquests discursos acaben convertint-se en motiu de broma entre amics, cosa que en dilueix la gravetat.
Sobre si els pares haurien de veure aquestes sèries amb els seus fills, Calafat considera que, sempre que l’edat ho permeti, pot ser una bona manera d’iniciar converses sexoafectives: “Educació sexoafectiva no és només parlar de sexe, sinó també de responsabilitat emocional, de respecte, d’acompanyament i de com ens relacionem amb els altres.”
Els joves, en general, coneixen aquests conceptes i són conscients dels seus riscos. El que manca, però, és una educació digital sòlida que els ensenyi a fer-ne un bon ús.
El dispositiu, sota secret de sumari, ha inclòs escorcolls en una finca del barri palmesà i el trasllat de material intervingut
Palma tendrà zona escolar única i s’implantarà aquest model en altres municipis quan sigui viable
Dia assolellat, molta afició i emoció a la pista per celebrar una diada especial
L'ONG Caminando Fronteras ha donat l'avís i assenyalen que són tres barques desaparegudes, en una de les quals viatgen, almanco, 10 dones i 2 infants