‘Agermanats’, el nou disc que evoca els sons èpics de la Germania

Es tracta del nou treball discofràfic dels músics mallorquins Biel Font i Tomeu Quetglas

A l'esquerra Biel Font i a la dreta a l'escala, Tomeu Quetglas.

A punt de sortir de fàbrica, ben aviat podrem escoltar, aquest mes de febrer, el nou disc dels músics mallorquins Biel Font i Tomeu Quetglas. Una obra -editada per Ca’s Músic– que arriba enguany, quan es compleix el cinquè centenari de la revolta de les Germanies a Mallorca. Després d’un any de treball intens del bracet, aquest duet d’artistes ha creat un tàndem simbiòtic de coautoria. El seu director artístic, Biel Font explica que l’essència del muntatge beu dels “sons i els trets que ens defineixen com a poble” i afegeix, “uns trets que van des de la llengua, fins al territori i la identitat pròpia”. Amb aquest disc, els autors reivindiquen el moviment històric de la Germania de l’any 1521.

Tot plegat, uns arranjaments creats de manera curosa i que beu del folk ancestral, la  cruesa de l’orgue Hammond i els bramuls de la guitarra elèctrica. La veu principal del duet, Tomeu Quetglas assegura que la feina del seu company ha estat clau perquè li ha donat profunditat i això fa que les cançons esdevinguin més sublims”. Un EP compost per tres peces musicals -Damunt la mar, Epíleg i la Balanguera-  que segueixen un fil conductor ben marcat-.

No debades, la primera de les identitats d’aquest disc s’aprecia en els textos que conté, és a dir, en la lletra de «Damunt la mar», en el poema «Epíleg» i en els versos d’un clàssic de la nostra literatura, Joan Alcover, que esdevé cançó i alhora segell de lacre: «La Balanguera». Agermanats és “l’anhel del poeta i el ser d’un poble mediterrani que a moments no és prou valent, però que continua present malgrat que la història no li hagi regalat res”, segons expliquen els creadors.

Uns passatges sonors que evoquen el conflicte social més important de Mallorca i que ha marcat un abans i un després a la història de l’illa. Antoni Mas, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes explica que es tracta “del capítol de confrontació més potent de la història de Mallorca des de la Conquesta del Rei en Jaume I”. Assegura que va causar una “repressió d’unes conseqüències demogràfiques molt superiors a d’altres aixecaments, com per exemple, al de la Guerra Civil espanyola”.

El 1521, les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria de les famílies illenques— coincidien amb les d’altres alçaments anteriors.

No obstant, la Germania de Mallorca se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població, pel seu caràcter virulent i per la repressió despietada de què fou objecte. Mas recorda un dels episodis més salvatges, el de l’Església de Pollença. Els anomenats “mascarats”, del bàndol de les autoritats privilegiades, van incendiar el temple, on es refugiaven desenes de dones i infants. Un dels caps visibles de la revolta va ser Joanot Colom que ara l’Ajuntament de Felanitx propasa com a fill il·lustre. El seu crani va estar exposat dins una gàbia de la porta pintada fins l’any 1.822, força segles després.

Aquest moviment suposà una minva molt important de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després.

Per difondre la trascendència d’aquests fets històrics, la UIB ha organitzat unes jornades, previstes a l’octubre, la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell.