Ha mort Pedro Bermúdez, ‘Azuquita’, el creador del ‘rumbakalao’, a 47 anys
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’

La seva tesi doctoral, inspirada en l'experiència del Museu del Calçat i la Indústria d'Inca, pot esdevenir la primera guia internacional sobre com apropar els museus a les seves comunitats
Una investigació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) pot esdevenir la primera guia internacional sobre com apropar els museus a les seves comunitats. És la tesi doctoral en la qual Aina Ferrero ha treballat els darrers sis anys. Una investigació que vehicula a través de la transformació del Museu del Calçat i la Indústria d’Inca, guardonat com un dels millors museus d’Europa. Entre les claus, la participació i el potencial transformador dels museus locals.
“La percepció que ha arribat dels museus al llarg de la història és la d’un espai elitista, sacralitzat, fred, jeràrquic i autoritari on, en el millor dels casos, el públic rep coneixement de manera passiva. Però els museus tenen una funció social: la gent no hi va només per rebre les narratives predominants, sinó que els museus són espais de conflicte on generar debat i construir coneixement a partir de totes les veus“, assegura Aina Ferrero, directora del Museu del Calçat i la Indústria d’Inca des de fa cinc anys.
Un temps en què ha passat de ser un espai tradicional a ser un dels millors museus d’Europa. I la clau del canvi és fer comunitat. “Abans es donaven uns ensenyaments fets per uns especialistes, però ara el relat el construeix el mateix poble a través d’objectes que ens han cedit, testimonis, fotografies i altres col·laboracions amb les quals han redefinit el seu museu”, afegeix Ferrero.
Una història teixida amb les veus del poble. Perquè els museus també conten històries i creen identitat. “La manera d’arribar a la gent és a través de les emocions. I què hi ha més emocionant que les històries que s’amaguen darrere de cada un d’aquests objectes?“, es demana Ferrero, qui fa valer la petjada identitària del món del calçat a Inca. “Darrere de cada objecte i de cada fotografia hi ha històries personals que configuren la història majúscula de tota la comarca“, detalla.
La tesi d’Aina Ferrero posa cos a la teoria a través de la transformació del Museu d’Inca. Una investigació que destaca el potencial transformador dels museus locals. “Són museus molt vinculats al territori i això fa que siguin potencialment més propers a la gent”, considera Ferrero.
Un treball d’èxit que pot esdevenir la primera guia internacional per a altres museus que vulguin fer comunitat. “És important que aquesta investigació pugui transcendir i servir de manual per altres museus que passin per una situació de desafecció amb el seu entorn i puguin ser museus atractius per a tots els públics”, assegura Ferrero, qui té clar l’objectiu. “Els museus han de servir per a la comunitat”, tanca.
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’
Farà rehabilitació per continuar el procés de recuperació
Als seus inicis dalt el cavall, ja li va tocar per sorteig ser caixer fadrí del bienni 1991-1992
Una vintena d'agents han escorcollat diversos comerços turístics i s'han decomissat nombroses peces de roba esportiva falsificades