El 14 de març de 2020 es decretava l'estat d'alarma
El 14 de març de 2020, el govern central va decretar l’estat d’alarma, a causa d’una pandèmia que ja s’havia estès ràpidament. Tal dia com aquest diumenge, però de fa sis anys, vàrem haver de romandre a casa. La mesura, el confinament, havia de durar dues setmanes i al final es va perllongar més de tres mesos.
En aquell moment, els policies esdevengueren pregoners. Enviaven tothom cap a casa. Vàrem aprendre termes ara oblidats, com servei essencial, salconduit o distanciament social. Les mascaretes eren omnipresents. Hi havia qui les feia a ca seva i qui imprimia pantalles per als professionals sanitaris.
Les sales d’estar es varen convertir en casals municipals. A la roda de premsa dels dissabtes, “pròrroga” era la paraula més temuda. El confinament es va perllongar. Places i carrers es buidaren més del previst.
Varen passar les falles, la Setmana Santa i també la Feria de Abril. Terrasses i balcons es varen emprar com a gimnasos, llocs de tertúlia, sales recreatives i discoteques a recer. Però sobretot els balcons varen ser un punt de comunió, de germanor. Cada vespre a les vuit era l’hora dels aplaudiments.
Varen ser cent dies de confinament que varen donar pas a un altre concepte oblidat: la nova normalitat.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
La iniciativa forma part del projecte Descans Digital
Algunes de les víctimes han hagut de ser rescatades en una complicada feina dels serveis d'emergències