Ciència i tecnologia

Alex Popescu: “És realista pensar a tenir un satèl·lit espanyol d’observació de la Terra en un termini de 10 anys “

El màxim responsable de la missió SEOSAT-Ingenio de l'Agència Espacial Europea ha parlat al programa Balears Fa Ciència d'IB3 Ràdio



Escolta aquí l’entrevista completa

Alex Popescu, màxim responsable de la missió SEOSAT-Ingenio de l’Agència Espacial Europea ha estat entrevistat avui en exclusiva al programa d’IB3 Ràdio, Balears Fa Ciència, per explicar per què la missió espacial, que havia de posar en òrbita el primer satèl·lit espanyol d’observació de la Terra, finalment, va fracassar. Aquest satèl·lit havia d’orbitar a uns 670 quilòmetres d’altura (de nord a sud, en una òrbita polar), des d’on havia de prendre imatges d’alta resolució de la Terra, específicament del territori espanyol, però també d’altres àrees del nord d’Àfrica i el sud d’Amèrica.

Els fets varen ocórrer el passat 17 de novembre a la matinada, des del port espacial de Kourou, a la Guayana Francesa. Després de 8 minuts d’enlairament del coet, es va produir una desviació de la trajectòria que va comportar de facto la pèrdua de la missió. Malauradament, l’operació del primer satèl·lit espanyol de la Terra, en el qual es van invertir 200 milions d’euros, finalment no es va poder materialitzar.

“Escoltant el llançament, reviuen els records i les memòries. Hi va haver moltíssima il·lusió al principi, durant els primers minuts del llançament, quan tot anava molt bé; s’escoltava bé la retransmissió. I en el minut 8, efectivament, un primer missatge de trajectòria no nominal que va desembocar en incertesa”, explica Popescu, que assegura que tot plegat va ser una experiència molt decebedora.

El responsable de la missió explica que tot l’equip- hi varen treballar uns tres mil professionals- feia feina des de feia 14 anys i, és clar, tothom esperava que fructifiqués. Però segons Popescu, la indústria espanyola ha après molt en els darrers anys i els fruits d’aquest aprenentatge ja s’estan plasmant en nous contractes.

Arran de la pèrdua, es va constituir una comissió d’experts per analitzar les causes de la fallida de la missió SEOSAT. Primer es va parlar d’un problema en el sistema de llançament del coet, també d’un possible error d’intervenció humana a la fase de control de qualitat o dels connectors del sistema de velocitat de propulsió. S’esperen encara les conclusions d’aquesta comissió que arribaran a mitjans desembre.

Popescu diu que els primers estudis apunten a una errada en l’última fase del llançament Vega (la quarta etapa), concretament a un error de control en l’orientació del motor. “Quan passen aquestes coses el vehicle queda incontrolat, el control divergeix i al final es perd la missió”, explica Popescu. Són errors humans que s’intenten preveure, però en aquest cas no sabem encara si s’hi hauria pogut fer res. La idea és esbrinar perquè els sistemes de control no varen poder detectar i corregir aquesta errada.

Alex Popescu diu que ara s’ha de mirar endavant i que s’ha de veure com ha evolucionat la tecnologia per saber quins requisits hauria de complir la següent missió. Fins i tot avançar-se i analitzar com evolucionarà la tecnologia d’aquí a quatre anys. El responsable de la missió diu que inclús es podria enviar una combinació tipus constel·lació de satèl·lits.

“És realista tenir un sistema d’observació òptica a Espanya, però en funció dels requisits necessaris, no serà una qüestió d’un parell d’anys sinó que podria tardar més temps. Una dècada seria una perspectiva realista d’objectius per a una següent missió d’aquest tipus”, aclareix Popescu.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

La unitat de Genòmica de Son Espases detecta 25 casos de la variant britànica en només un mes

És una soca que es detecta amb una PCR però necessita confirmació mitjançant la seqüenciació del genoma del virus

Google Maps ja mostra el preu del combustible de les benzineres

La nova funcionalitat de l'aplicació també està activa a les Illes Balears

L’Agència Europea del Medicament dona llum verda a la vacuna de Moderna

És el segon vaccí contra la Covid-19 que aprova l'agència i la Comissió Europea n'ha adquirit 160 milions de dosis

Medi Ambient constata la presència d’un escarabat de gran grandària a Eivissa

Es tracta de l'Ergates faber L., un coleòpter cerambícid de 5 centímetres de llargària