món

Algèria preveu tancar el gasoducte que passa pel Marroc posant en perill el subministrament de gas natural a Espanya

El conflicte entre els dos països veïnats podria fer pujar encara més el preu de la llum.


El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha viatjat aquest dijous a Algèria acompanyat pels presidents de Naturgy, Franscisco Reynés, i d’Enagás, Antonio Llardén, amb l’objectiu d’assegurar el subministrament de gas d’aquest país. I és que Algèria va anunciar fa un mes que deixaria d’exportar gas per un gasoducte que passa pel Marroc el pròxim 31 d’octubre. Al govern espanyol han saltat totes les alarmes per l’amenaça d’un possible desproveïment de gas que dispararia fins a màxims, encara desconeguts, el preu de l’electricitat a l’Estat. I és que el gas algerià representa quasi la meitat del subministrament de la Península. La causa de tot això és el conflicte entre Algèria i Marroc, que varen trencar relacions el mes passat.

El jaciment de gas natural de Hassi R’Mel, a Algèria, és un dels més grans del món. Es troba a 550 quilòmetres al sud de la capital, Alger, i d’allà en parteixen quatre gasoductes que distribueixen el combustible per Europa i Àfrica. Dos d’aquests quatre circuits tenen com a destí l’estat espanyol. El més recent és l’anomenat Medgaz, estrenat l’any 2011, que arriba a la Península directament des d’Algèria. L’altre passa pel Marroc. És el Magreb-Europa, actiu des de 1996 i que va suposar un canvi en el sector energètic espanyol.

Després de diverses reformes, ara aquest gasoducte transporta 1.000 milions de metres cúbics de gas natural a Espanya i Portugal. A això s’hi ha de sumar la quota del Marroc, que, a més, es queda amb un peatge del 7% del combustible que passa pel seu territori. Per això ara, Algèria, en conflicte amb el seu veïnat, ha decidit no renovar els contractes de subministrament per aquesta via, i exportar el gas a Espanya només pel gasoducte directe, el Medgaz, sense passar pel Marroc. Això, evidentment, afectarà la quantitat total que arribarà a la Península, i com que Algèria no vol que la seva decisió sigui vista com un acte hostil contra Espanya, ha promès compensar el volum que es pot perdre transportant gas natural liquat amb vaixells. A més, a finals d’any s’ha d’ampliar la capacitat del gasoducte Medgaz. Però és improbable que aquestes dues mesures assegurin el subministrament.

El conflicte polític entre el Marroc i Algèria (que tenen les fronteres aèria i terrestre tancades) té causes diverses. Així i tot, al darrere sempre hi ha el conflicte amb el Sàhara occidental. Aquest territori és reivindicat pel Marroc contra els objectius independentistes del Front Polisari, que compta amb el suport d’Algèria. De fet, en sòl algerià s’hi troben els majors camps de refugiats sahrauís així com un Govern a l’exili.

Així i tot, recentment el conflicte s’ha agreujat. El ministre d’exteriors d’Algèria, Ramdane Lamamra, va comparèixer a finals d’agost per anunciar el trencament de relacions perquè el Marroc “no compleix els acords bilaterals”. També per l’espionatge als seus funcionaris i pel suposat suport del Marroc a grups independentistes de la regió de Cabília, al nord del país. Uns grups als quals Algèria acusa d’haver provocat els incendis forestals on varen morir 65 persones a principis del mes passat.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Rússia i la Gran Bretanya, països on ara mateix més creixen els contagis per Covid-19

Vladimir Putin ha atorgat una setmana de vacances retribuïdes als ciutadans

Entra en erupció el volcà del Mont Aso del Japó

S'ha expulsat una columna de cendra de 3.600 metres d'altura

Von der Leyen recorda a Polònia que els fons europeus de recuperació depenen de la situació judicial del país

La Comissió Europea prendrà mesures per protegir els valors comunitaris davant la decisió del Constitucional de Polònia, que qüestiona la...

El centre esquerra guanya a Roma i Torí

També governarà altres capitals italianes Milà o Nàpols