X

Amnistia denuncia que alçar la veu a Espanya, fins i tot a les xarxes, s’ha tornat “perillós”

L'entitat denuncia que “cada vegada hi ha més por a sortir al carrer i a mobilitzar-se per reclamar drets”

22/02/2018

Amnistia denuncia que alçar la veu a Espanya, fins i tot a les xarxes, s’ha tornat “perillós”

A l'esquerra, imatge de l'exposició sobre presos polítics a Espanya que ARCO va retirar dimecres. A la dreta, judici a l'Audiència Nacional al raper Valtonyc que dilluns el Suprem va confirmar la condemna a 3 anys i mig de presó per delictes d'odi en les seves cançons.

14

Amnistia Internacional (AI) considera que el 2017 va ser un mal any per a la llibertat d’expressió a l’estat espanyol, on “alçar la veu, fins i tot a les xarxes socials, s’ha tornat cada vegada més perillós”, com mostren les 20 condemnes dictades per “enaltiment del terrorisme” i humiliació a les víctimes.

En el balanç anual sobre el compliment dels drets humans en 159 països del món, AI alerta de les conseqüències de la retòrica de l’odi i la por, en els discursos dels governants, que amenaça amb normalitzar la discriminació dels grups marginats.

El director d’AI a Espanya, Esteban Beltrán, ha denunciat que “cada vegada hi ha més por a sortir al carrer i a mobilitzar-se per reclamar drets” per les “milers de sancions imposades a particulars, activistes i periodistes en relació amb la llibertat d’expressió” en aplicació de la llei espanyola de Seguretat Ciutadana, també coneguda com la llei mordassa pels sectors crítics. “L’arbitrarietat amb la qual s’apliquen les sancions, la discrecionalitat amb què opera la Policia i la manca de mecanismes de supervisió de l’actuació policial està tenint les seves conseqüències”, ha afegit Beltrán, ja que “s’han disparat els judicis i condemnes” per aquest motiu.

Amnistia lamenta que “comentaris a les xarxes socials, lletres de cançons controvertides i facècies estan sent criminalitzades sota aquesta categoria vaga d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes”.

L’informe també condemna “l’ús excessiu de la força per part de les Forces de Seguretat de l’Estat durant l’1 d’octubre a Catalunya contra milers de manifestants”, en al·lusió a l’actuació policial per impedir, per ordre judicial, la celebració aquell dia d’un referèndum d'”autodeterminació”.

En aquesta avaluació dels drets humans, Amnistia exposa l’impacte que segueixen tenint les retallades sanitàries i educativess a Espanya, “que es mantenen”, i la desprotecció enfront del dret d’habitatge.

Censura els desallotjaments forçosos “sense garanties judicials adequades, ni provisió d’allotjament alternatiu per l’Estat”.

A més, Espanya va incomplir els seus compromisos amb la UE per a la reubicació i reassentament de refugiats. “Els drets humans no es troben entre les polítiques migratòries”, ha assenyalat Beltrán, qui ha lamentat que segueixin registrant-se “devolucions en calent” d’immigrants irregulars a la frontera de la ciutat de Melilla amb el Marroc, al nord d’Àfrica, tot i que Espanya hagi estat condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per aquest motiu, segons AI.

En la presentació de l’informe, l’activista guatemalenca Yolanda Oquelí ha relatat el patiment que han de suportar els defensors de drets humans, com en el seu vas, que va haver de sortir del seu país després d’un atemptat per enfrontar-se a les multinacionals.

22/02/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT