El president de l’Autoritat Portuària, Gual de Torrella, s’acull al seu dret a no declarar

La Fiscalia Anticorrupció ha incoat unes diligències secretes i investiga si s’han comès irregularitats en l’adjudicació d’amarraments a Menorca i la licitació de contractes públics

La Guàrdia Civil a les portes de l'edifici de l'Autoritat Portuària, a Palma.

A aquesta hora continua l’escorcoll a la seu de l’Autoritat Portuària de les Illes, al Moll Vell de Palma. La Guàrdia civil ha detingut la cúpula de Ports de Balears. Entre ells, hi ha el president de l’organisme, Joan Gual de Torella, i altres 4 responsables. Entre ells el director i vicepresident de l’Autoritat Portuària. Des de mitjan matí, Gual de Torrella és a les oficines de la seu central on es realitza l’escorcoll. Abans, a les dependències de la Guàrdia Civil, Gual de Torrella s’ha acollit al seu dret a no declarar. La Fiscalia Anticorrupció ha incoat unes diligències secretes i investiga si s’han comès irregularitats en l’adjudicació d’amarraments a Menorca i la licitació de contractes públics.

Es preveu que l’escorcoll es pugui allargar durant hores per la quantiosa documentació que s’analitza en presència dels detinguts, agents de la Policia Judicial de la Guàrdia civil i la fiscal Anticorrupció, Laura Pellón.

Pocs minuts abans de les onze, Gual de Torrella ha arribat en un cotxe custodiat per l’Institut Armat en aquesta seu. Ha estat traslladat de les dependències de la Comandància de la Guàrdia Civil fins aquí, després que ahir fos detingut juntament amb altres membres de la cúpula de l’Autoritat Portuària. Gual de Torrella s’ha acollit al seu dret a no declarar. Tot i que s’investiga la seva gestió aquestes mateixes fonts han informat que el màxim responsable de Ports de les Illes es troba tranquil.

El Ministeri Públic investiga l’adjudicació d’amarraments a Menorca i també la licitació de contractes públics. Sota la lupa de la fiscalia hi ha la gestió dels ports d’amarrament i de taller al Moll de Ponent del port de Maó a l’empresa Marina Asmen, per part de l’Autoritat Portuària. La proposta de l’empresa pel que fa al pressupost d’execució va ser de 140.590 euros, amb una taxa d’ocupació de 81.871 euros anuals, la tarifa més baixa de totes les ofertes presentades. Ports de les Illes ha explicat que la seva voluntat és de col·laborar amb la justícia per aclarir el més aviat possible els fets.

L’escorcoll ha agafat per sorpresa als treballadors que a primera hora del matí no han pogut entrar a la seu de l’Autoritat Portuària, que ha quedat tancada al públic avui divendres.

Feia anys que no es presenciava un escorcoll per un presumpte cas de corrupció. Lluny han quedat les imatges dels anys 2008 o 2009 on casos com el Palma Arena omplien minuts i minuts dels informatius. És la primera operació d’anticorrupció en temps de pandèmia i es fa seguint els protocols sanitaris.

La Guàrdia Civil s’ha personat també a la seu de Menorca. A Eivissa, els agents de l’Institut Armat escorcollen la seu de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), així com del Club Nàutic Eivissa, dins el marc de l’operació. De moment, des del Consell d’Eivissa han assegurat que no faran declaracions sobre aquest assumpte.

https://twitter.com/IB3noticies/status/1286561565928546306

EL CAS MAR BLAU, UN PRECEDENT

No és la primera vegada que s’investiga un cas de suposada corrupció a l’Autoritat Portuària. El gener de 2019 l’Audiència Provincial tancava el cas Mar Blau, en el qual estaven investigades una dotzena de persones, entre elles, l’exdirector de l’ens, Ángel de Matías, i l’empresari i ex president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, per als quals el Ministeri Fiscal reclamava condemnes de 18 i 3 anys i mig de presó, respectivament. Unes penes que finalment van ser substituïdes per multes (la més elevada, de 4 mil euros) mitjançant un pacte amb la Fiscalia, a canvi d’acceptar la comissió de delicte.

El cas investigava contractacions públiques irregulars en les concessions portuàries a Menorca, Eivissa i Formentera a principis dels 2000, que haurien generat, segons l’estimació dels investigadors, un benefici de 50 milions d’euros.

Enmig d’aquesta trama hi havia l’empresa Trapsa, propietat de Díaz Ferran, que hauria rebut una compensació econòmica i amarraments en altres ports de les Illes, a canvi de renunciar a l’adjudicació d’un concurs d’amarraments en el Port de Maó. L’operació es va iniciar durant l’etapa de Joan Verger com a president d’Autoritat Portuària, en què Ángel de Matías era executiu de l’ens.

De Matías, principal acusat, s’enfrontava a 7 delictes de corrupció, però en l’acord de conformitat va reconèixer un delicte d’alteració de subhastes i concursos públics, penat amb 9 mesos substituïbles per una sanció econòmica.

Dels 12 acusats, només 3 van ser condemnats a pagar multa. La resta, entre ells el també ex president d’Autoritat Portuària, i ex dirigent del PSIB, Francesc Triay, per a qui s’havien demanat 10 anys de presó, van ser absolts.