La majoria dels qui habiten a l'edifici fan feina, però el sou no els arriba per llogar un pis o una habitació
La majoria dels afectats pel desallotjament de l’antiga presó no tenen cap altre sostre on anar. I alguns hi viuen amb persones al seu càrrec. “Som la meva dona, la meva filla, 2, 4, 6 persones”, explica un dels qui habita a l’edifici. Son allà perquè no troben res més. “Com no tenim papers, és difícil aconseguir un pis, perquè com demanen nòmina… és impossible”.
Tot i que molts fan feina, el sou no els arriba per llogar un pis o una habitació. “Jo treball, el meu home treballa. L’única cosa és el maleït lloguer, que no en trobem”, explica una dona. “I què puc fer jo? Jo no he comés delictes, jo som una persona treballadora. Vaig, treball, venc, torn…”, lamenta un altre home. Per això, molts esperaran entre la runa i el fems que s’esgoti el termini i el desallotjament es faci efectiu.
“No ens donen cap solució. Aquí som gent treballadora, uns altres que no, però no ens donen cap solució. Què aconseguiran amb això? Un cens? I on marxam? Si ens tiren demà, on marxam”. Aquesta és la pregunta que també es fan les ONG que des de fa anys estan en contacte amb els residents de l’antiga presó. “Nosaltres hem comptat 250 persones, però aquí ens estan dient que potser hi ha més. I aquestes persones en algun moment se suposa que han de sortir d’aquí, sense saber on aniran i quin tipus d’habitatge tindran, que no se’ls ha donat cap alternativa”, explica Esther Callizo, coordinadora de Metges del Món a les Balears.
I tot plegat els genera incertesa. “Jo plor aquí per no saber ni el que passarà ni el que no passarà”, lamenta una dona. La immensa majoria dels qui viuen a la presó esperen una alternativa per no haver de dormir al carrer.
L’home, d’una quarantena d’anys i de nacionalitat estrangera, ha estat atropellat per dues furgonetes a la via que connecta Santa Maria del Camí amb Santa Eugènia
El padrí ha hagut de ser traslladat a l'hospital per ser intervengut
Un particular restaura el llaüt 'Els Gorretes', que sortí de drassanes l'any 1891, a Maó, i des de llavors sempre ha mantengut l'activitat
Ha estat trobada aquest divendres al matí en la casa d'una finca d’un veïnat