MóN

Antoni Carreres: “Quito està sense transport i no podem anar a treballar”

El director de Càrites Menorca resideix a l'Equador des de fa 12 anys i treballa amb nenes i nenes que viuen al carrer


L’Equador viu els darrers dies una forta conflictivitat social que ja ha provocat les primeres víctimes. Al manco 5 persones han perdut la vida i hi ha més de 500 detinguts. El president del govern, Lenin Moreno, va moure la capital de Quito a Guayaquil, la capital econòmica, tot i que ha retornat a Quito. Les protestes dels indígenes, dels sindicats i de diversos sectors socials per la retirada de les subvencions estatals a productes com la benzina han fet disparar-ne el preu, la qual cosa ha generat protestes i disturbis. De fet, s’ha declarat l’Estat d’Excepció i hi ha toc de queda nocturn en algunes instal·lacions estratègiques entre les 8 del vespre i les 5 del dematí. Una mesura que pretén mirar de frenar la violència al carrer i els saquejos d’aquests darrers dies.

Un menorquí resideix a Quito des de fa més d’una dècada. És Antoni Carreres, antic director de Càritas Menorca. Assegura que la situació social és tensa, la qual cosa li impedeix anar a treballar perquè el transport públic no funciona.

L’espurna que ha fet saltar el conflicte ha estat el preu de la benzina, però la inestabilitat política i social fa temps que marca el dia a dia del país sud-americà. Per entendre la situació actual cal tenir en compte la gran diversitat cultural d’un país que la seva pròpia constitució reconeix com a plurinacional, amb una gran presència d’indígenes, que ara reclamen que se’ls tingui en compte. ‘Aquesta fragmentació li dóna avantatge al Govern a l’hora de negociar un acord. Hi ha hagut molts aldarulls i el moviment indígena s’ha desmarcat de la violència. Els sindicats estan molt radicalitzats la qual cosa ha generat un fort rebuig social’, assegura.

A tot això, cal sumar-hi que la regió es troba sotmessa a una gran inestabilitat. Per una banda, per l’allau de veneçolans exiliats a l’Equador i per l’altra pel retorn de les Farc de Colòmbia al conflicte armat. Tot això fa que l’Equador sigui un dels països del món que acull més persones refugiades com a conseqüències dels conflictes que viuen els seus veïns.
Carreres explica que ‘entre el 30 i el 40% de població té una feina estable i l’arribada massiva de veneçolans ha tensionat molt la comvivència. I el retorn de les Farc a la lluita arma fa que el panorama internacional sigui molt complicat’.

Sobre les possibles resolucions al conflicte, Antoni Carreres té molt dubtes que realment sigui viable. Expica que fa dos any i mig que existeix una mesa de diàleg i negociació, però que ni tan sols s’ha arribat mai ni a reunir. I a tot això s’hi ha d’afegir que el principal partit de l’oposició té sota contra algunes de les capitals de prefactura, com per exemple, la de Pitxintxo, on hi ha la capital. Aquesta fragmentacó política, insisteix, dificulta una sortida pacífica.

Carreres fa 12 anys que viu a Quito. L’antic director de Càrties a Menorca va ser enviat pel bisbe Piris com a missioner laic. Actualment treballa per millorar la vida de nens que viuen al carrer.


 IB3´àudios Escolta aquí la notícia completa.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |