X

Aparcar el cotxe davant el gual, legal o il·legal?

Hi ha municipis que han modificat l'ordenança per permetre-ho a qui n'és titular, altres dubten de la legalitat de la mesura

04/02/2024

Aparcar el cotxe davant el gual, legal o il·legal?

Juanjo Suñer

La reunió del batle d’Inca, Virgilio Moreno, amb la directora provincial de Trànsit, Francisca Ramis, en què l’inquer demanà un canvi de la Llei de Trànsit que permeti aparcar en un gual d’aparcament al seu titular, torna a fer actual el que ha servit a fins a nou municipis, segons els càlculs d’IB3 Notícies, avançar-se en la mesura via modificació de les seves ordenances municipals – i amb aval jurídic propi-. Són Artà, Sant Llorenç, Santa Margalida, Andratx, Selva, Marratxí, Sencelles, Son Servera i Sóller. D’altra banda, Es Castell, Es Mercadal, Es Migjorn, Alaior, Llucmajor, Santanyí i Lloseta ho estan estudiant

Només al municipi solleric s’han guanyat 500 places d’estacionament especialment útils per un domicilis unifamiliars que, de mitjana, segons el seu regidor de Vies Públiques, Carles Darder, tenen tres cotxes i per falta d’espai a la cotxeria normalment n’han de deixar un al carrer. A Selva, han estat 50, explica el batle Joan Rotger mentre a Lloseta podrien ser 468 – en el millor dels casos- si s’adoptàs una mesura que encara estan estudiant perquè “la normativa no és molt clara” explica la batlessa llosetina Angelina Pérez. Tampoc no ho varen veure clar a Lloret de Vistalegre explica el batle Tià Amengual i per això s’han quedat igual com fins ara. Ferreries, Maó i Sant Lluís també ho han descartat. Altres, per exemple Calvià, no s’ho han plantejat.

Va ser a la capital del Raiguer que el secretari municipal va concloure que un ajuntament no té competència per afectar la norma supramunicipal que prohibeix deixar el cotxe davant el gual. Llavors, per què n’hi ha d’altres que ho han fet? El batle de Maria de la Salut i president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, Felib, Jaume Ferriol ajuda a entendre-ho: “han fet una reserva d’estacionament, és similar a quan reserves l’espai públic per posar una bastida”. Al cap, tècnicament el Gual el que fa és autoritzar-te a trepitjar sempre que vulguis la voravia des la via pública per entrar dins ca teva.

Així, per exemple, Artà té ordenada la taxa a pagar per “les reserves de via pública per aparcament exclusiu” amb un apartat específic per les “lligades a gual permanent”. En el cas de Santa Margalida, l’ordenança estableix però que la mesura “no seràcompatible amb l’autorització d’entrada i sortida de vehicles a través de les voravies (gual)” i que “en cas de disposar-ne, s’haurà de renunciar de manera expressa al “vado” en el moment de la sol·licitud de la nova reserva d’estacionament”.

Tanmateix Ferriol de la Felib, que en el darrer congrés de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis) va exposar el tema perquè s’intercedeixi davant el Govern Central, és pessimista davant la possibilitat de què Madrid modifiqui la llei per permetre, sense embulls, aparcar davant un gual als seus titulars. “Cap altre federació diu tenir el problema que tenim aquí, dubto que es faci un canvi només per Balears”.

04/02/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris